Textos complexos: informació legal i administrativa en llenguatge clar

Hi ha textos que no es poden «simplificar» sense més: les bases d'una convocatòria, una política de privacitat, les condicions d'un compte bancari, un requeriment de l'Administració o un consentiment informat. Tenen valor jurídic, els revisa un servei jurídic i sovint reprodueixen literalment una norma. I, tanmateix, són justament els textos que més necessita entendre la ciutadania, perquè en depenen drets, terminis i diners. En aquesta lliçó aplicaràs el que vas veure a les dues primeres lliçons (llenguatge clar i estructura) a aquest tipus de continguts, amb tècniques que respecten la validesa jurídica sense renunciar a la claredat.

Per què els textos complexos són un problema d'accessibilitat

La dificultat d'un text jurídic o administratiu és acumulativa: frases de més de 50 paraules, terminologia especialitzada, remissions a articles d'altres normes, condicions i excepcions encadenades («tret que», «sens perjudici de», «si escau») i una estructura pensada per a l'ordenament (objecte, àmbit, definicions, articles) i no per a la persona que ha de fer alguna cosa. Aquesta acumulació exclou les persones amb discapacitat intel·lectual o deteriorament cognitiu, amb TDAH o dislèxia, les que llegeixen en una segona llengua (també moltes persones sordes signants, com vas veure al nivell 1) i, a la pràctica, bona part de la població.

A més, la claredat d'aquests textos ja no és només una bona pràctica. Diverses normes l'exigeixen de manera expressa:

• Reglament general de protecció de dades (RGPD), article 12: la informació sobre el tractament de dades s'ha de donar «de forma concisa, transparent, intel·ligible i de fàcil accés, amb un llenguatge clar i senzill».
• Directiva (UE) 2019/882 (Acta Europea d'Accessibilitat), transposada a Espanya per la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova): entre els requisits per als serveis bancaris, el seu annex I demana que la informació sigui comprensible sense superar un nivell de complexitat B2 (intermedi alt) del Marc europeu comú de referència per a les llengües.
• Llei 6/2022 (PDF, s'obre en una finestra nova) d'accessibilitat cognitiva: incorpora la comprensió de la informació com a part de l'accessibilitat; la veuràs amb més detall a la lliçó de lectura fàcil.
• WCAG 2.2: els criteris 3.1.3 Paraules inusuals i 3.1.5 Nivell de lectura (tots dos AAA) demanen, respectivament, un mecanisme per conèixer el significat de la gerga o dels termes especialitzats i una versió més senzilla quan el text exigeix un nivell de lectura alt.

L'estratègia de capes

Quan el text original s'ha de mantenir tal com és (perquè és una norma publicada en un diari oficial o un contracte amb clàusules fixades), la solució més eficaç és la informació per capes. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades la recomana per al deure d'informar, i funciona igual de bé amb qualsevol text complex:

1. Capa 1, l'essencial: unes quantes frases en llenguatge clar que responen a què és, si m'afecta, què he de fer, fins quan i on. És el primer que apareix a la pàgina.
2. Capa 2, el detall organitzat per tasques: seccions amb encapçalaments en forma de pregunta («Qui la pot demanar?», «Quins documents necessito?»), llistes de requisits i taules de quanties i terminis.
3. Capa 3, el text oficial: el document íntegre, enllaçat amb un text descriptiu, per exemple «Bases completes de la convocatòria (PDF, 480 KB)».

Les capes 1 i 2 han d'estar en HTML accessible, a la mateixa pàgina. Si la capa 3 és un PDF, també ha de ser accessible; la capa clara no substitueix aquesta obligació.

Tècniques de reescriptura

De l'ordre de la norma a l'ordre de la tasca

Les normes s'ordenen per articles; la persona llegeix per preguntes. Reorganitza el contingut seguint el seu recorregut: el puc demanar?, quant rebo o quant pago?, què necessito?, com i fins quan?, què passa després?

Les remissions normatives, al final de la frase

La cita de la norma dona seguretat jurídica, però no ha d'anar necessàriament davant de la informació. Porta-la al final, entre parèntesis, o a una nota.

Termes imprescindibles: mantenir-los i explicar-los

Alguns termes no es poden substituir sense canviar-ne el significat: «recurs d'alçada», «prescripció», «esmenar», «domiciliació». Mantén-los i explica'ls la primera vegada que apareixen, o en un glossari enllaçat des del text. I fes servir sempre la mateixa paraula per al mateix concepte: si alternes «sol·licitud», «instància» i «petició», la persona lectora pot pensar que són tres coses diferents.

Quanties i terminis, en taules

Els imports per trams, els calendaris i les comparacions entre opcions s'entenen millor en una taula de dades senzilla, amb encapçalaments reals i sense cel·les combinades. Exemple amb dades fictícies:

Ingressos anuals de la família	Ajuda que reps
Fins a 12.000 euros	El 100 % del preu del menjador
De 12.001 a 18.000 euros	El 50 % del preu del menjador
Més de 18.000 euros	No tens dret a aquesta ajuda

Condicions i excepcions, explícites

En els textos jurídics és difícil saber si cal complir totes les condicions o n'hi ha prou amb una. Digues-ho sempre: «Pots demanar l'ajuda si compleixes totes aquestes condicions:» o «…si et trobes com a mínim en una d'aquestes situacions:», seguit d'una llista real. Les excepcions van just després de la regla, no tres paràgrafs més avall.

Infografia · Procés

Reescriure un text legal o administratiu en 6 passos

Del text oficial a una versió clara que conserva la seva validesa jurídica

1. 1Pas 1: Persona i tascaQui el llegeix i què ha de fer després: demanar, pagar, recórrer o signar
2. 2Pas 2: Extreure l'essencialQuè és, si m'afecta, què faig, fins quan i on; amb les obligacions
3. 3Pas 3: Reordenar per tasquesPreguntes com a encapçalaments, condicions en llistes, quanties i terminis en taules
4. 4Pas 4: Reescriure en clarFrases curtes, veu activa, termes jurídics explicats, remissions al final
5. 5Pas 5: Validar amb jurídicComprovar que no canvia el sentit legal: desistir no és renunciar
6. 6Pas 6: Provar amb personesQue 2 o 3 persones expliquin què han entès i què farien

Llegir la infografia com a text

Procés de sis passos en seqüència. Pas 1, persona i tasca: decidir qui llegeix el text i què ha de fer després, com demanar, pagar, recórrer o signar. Pas 2, extreure l'essencial: què és, si m'afecta, què faig, fins quan i on, sense oblidar les obligacions i les conseqüències. Pas 3, reordenar per tasques: preguntes com a encapçalaments, condicions en llistes i quanties i terminis en taules. Pas 4, reescriure en clar: frases curtes, veu activa, termes jurídics explicats i remissions normatives al final. Pas 5, validar amb el servei jurídic: comprovar que no canvia el sentit legal; per exemple, desistir no és renunciar. Pas 6, provar amb persones: que dues o tres persones expliquin què han entès i què farien.

Treballar amb el servei jurídic

La reescriptura d'un text amb efectes legals és un treball d'equip. Algunes pautes que eviten conflictes:

• Acordeu des del principi qui valida la versió clara i en quin termini.
• Explica que l'objectiu no és canviar el contingut jurídic, sinó el camí fins a ell. Presentar l'«abans i després» d'un paràgraf convenç més que qualsevol argument.
• A les capes 1 i 2 s'hi pot afegir una nota com ara «Aquest resum t'ajuda a entendre les bases. El que diuen les bases oficials és el que val». Però en les notificacions, els requeriments i les resolucions no hi ha capa resum: el mateix text ha de ser clar.
• Recolza't en referències del mateix àmbit jurídic: l'informe de la Comisión para la Modernización del Lenguaje Jurídico (2011) i el Libro de estilo de la Justicia de la Real Academia Española ja defensen un llenguatge jurídic clar.

Com comprovar que no s'ha perdut res

• Taula de correspondència: fes una llista de cada obligació, termini, quantia i conseqüència del text original i assenyala on apareix a la versió clara. Si en falta alguna, la versió clara és incompleta.
• Prova de les cinc preguntes: què és, per a qui és, què cal fer, quan i on s'han de respondre a la capa 1.
• Revisió jurídica: sobre la versió final, no sobre un esborrany intermedi.
• Prova amb persones: demana a dues o tres persones que no coneguin el tema que expliquin què farien després de llegir-lo. Si alguna s'equivoca de termini o de document, reescriu aquesta part.

Resum

• Els textos legals i administratius exclouen per acumulació de dificultats; l'RGPD i l'Acta Europea d'Accessibilitat ja exigeixen claredat en alguns d'aquests textos.
• Fes servir informació per capes: l'essencial primer, el detall per tasques després i el text oficial enllaçat al final.
• Reordena segons les preguntes de la persona, porta les remissions normatives al final i explica els termes jurídics imprescindibles.
• Fes explícit si les condicions són acumulatives o alternatives, i no ometis obligacions ni conseqüències.
• Valida amb el servei jurídic i comprova-ho amb una taula de correspondència i amb persones reals.