Lectura fàcil: què és, la norma UNE 153101 EX i la validació amb persones

El llenguatge clar fa que els textos siguin més fàcils per a tothom. La lectura fàcil va un pas més enllà: és un mètode específic perquè les persones amb dificultats de comprensió lectora, especialment les que tenen discapacitat intel·lectual, puguin entendre un text de manera autònoma. A Espanya està regulada per la norma UNE 153101:2018 EX i és cada vegada més habitual en administracions, museus, bancs i serveis públics. Aquesta lliçó explica què és, en què es diferencia del llenguatge clar, quines són les seves regles essencials i per què la validació amb persones usuàries és una part obligatòria del mètode.

Lectura fàcil i llenguatge clar no són el mateix

Un text en lectura fàcil és, per tant, una adaptació: no substitueix el text original (una llei, les bases d'una convocatòria, un contracte), sinó que l'acompanya. El text original manté el valor legal; la versió en lectura fàcil garanteix que les persones destinatàries l'entenguin.

La norma UNE 153101:2018 EX

La norma «Lectura Fácil. Pautas y recomendaciones para la elaboración de documentos» la va publicar UNE el 2018 com a norma experimental (d'aquí el sufix EX) i recull la metodologia desenvolupada a Europa des dels anys noranta (les pautes d'Inclusion Europe «Informació per a tothom»). Es complementa amb la UNE 153102:2018 EX, «Guía en lectura fácil para validadores de documentos», que explica aquestes pautes en lectura fàcil a les persones que validen. Les seves pautes s'agrupen en tres blocs:

Pautes de redacció

• Frases curtes, d'una sola idea, en ordre subjecte-verb-complement. Una frase per línia quan sigui possible.
• Llenguatge concret: evitar metàfores, ironia, dobles sentits i abstraccions. «Has de pagar abans del dia 10» en lloc de «l'abonament s'ha d'efectuar dins del termini».
• Explicar les paraules difícils al costat del text o en un glossari; fer servir sempre la mateixa paraula per al mateix concepte.
• Evitar les xifres romanes, els percentatges complexos, les dates abreujades i les xifres grans sense suport («moltes persones» o «1 de cada 4»).
• Evitar la negació quan sigui possible i mai la doble negació.
• Adreçar-se directament a la persona lectora i no fer servir pronoms amb una referència poc clara.

Pautes de disseny i maquetació

• Tipografia sense gràcies (sans serif), mida gran (12-14 punts en paper; més en pantalla), interlineat ampli.
• Text alineat a l'esquerra, sense partir paraules a final de línia i sense tallar les frases entre pàgines.
• Marges amplis, molt d'espai en blanc, un sol bloc de text per pàgina o pantalla.
• Imatges, pictogrames o fotografies que donin suport al text, col·locades al costat del paràgraf que il·lustren i amb el mateix estil en tot el document.
• Evitar fons amb imatges, cursives, subratllats i majúscules sostingudes.

Validació

És la part que diferencia la lectura fàcil de qualsevol altra tècnica: un grup de persones amb dificultats de comprensió lectora, formades com a validadores, llegeix el text adaptat i comprova que l'entén. El que no entenen es reescriu. Només després d'aquesta validació es pot incorporar el logotip europeu de lectura fàcil, que certifica que el document ha seguit el mètode complet.

On aplicar-la

No tots els continguts necessiten una versió en lectura fàcil, però hi ha continguts en què la seva absència exclou directament les persones amb discapacitat intel·lectual de l'exercici dels seus drets:

• Informació sobre tràmits, ajudes i prestacions socials.
• Normativa que afecta drets (la Constitució, diversos estatuts d'autonomia i moltes lleis ja tenen versió en lectura fàcil).
• Consentiments informats en sanitat, contractes de serveis bàsics (banca, subministraments), programes electorals.
• Informació de museus, transport, emergències i seguretat.

La Llei general de drets de les persones amb discapacitat (RDL 1/2013 (PDF, s'obre en una finestra nova)) reconeix l'accessibilitat cognitiva, reforçada per la Llei 6/2022 (PDF, s'obre en una finestra nova), que la incorpora de manera expressa i esmenta la lectura fàcil com un dels seus mitjans. Això dona base legal a la demanda de versions en lectura fàcil als serveis públics.

Lectura fàcil al web

En un web, una versió en lectura fàcil també ha de ser tècnicament accessible: encapçalaments reals, llistes, imatges amb text alternatiu, enllaços amb sentit. Bones pràctiques addicionals:

• Enllaçar la versió en lectura fàcil des de la pàgina original, amb el logotip i un text clar («Aquesta pàgina en lectura fàcil»).
• Mantenir les dues versions sincronitzades: una versió en lectura fàcil desactualitzada és pitjor que no tenir-ne cap.
• No amagar-la en un PDF si es pot publicar en HTML; si és PDF, que sigui accessible i etiquetat.
• Recórrer a entitats especialitzades (associacions de persones amb discapacitat intel·lectual, cooperatives de lectura fàcil) per a l'adaptació i la validació. La UNE 153102 EX és la guia de referència per a les persones validadores.

Resum

• La lectura fàcil és una adaptació per a persones amb dificultats de comprensió lectora; el llenguatge clar millora el text per a tothom. No són el mateix.
• La norma UNE 153101:2018 EX recull pautes de redacció, disseny i validació; la UNE 153102:2018 EX n'és la guia en lectura fàcil per a les persones validadores.
• Frases curtes en ordre natural, llenguatge concret, glossari, tipografia gran i sense gràcies, imatges de suport.
• La validació amb persones usuàries és obligatòria per fer servir el logotip europeu de lectura fàcil.
• Prioritza tràmits, ajudes, normativa, consentiments i contractes; publica en HTML accessible i enllaça-la des de la versió original.