Escriure per a la veu: xifres, dates, símbols i caràcters especials

Qui fa servir un lector de pantalla no llegeix el teu text: l'escolta a través d'una veu sintètica que converteix caràcters en sons seguint regles automàtiques. Aquestes regles funcionen bé amb el text corrent i força pitjor amb les xifres, les dates, els símbols i els caràcters especials. A la lliçó anterior vas veure com tractar les sigles i l'idioma; aquí completem el quadre amb tot allò que s'escriu però que no sempre es pronuncia com esperes. El que aprenguis també beneficia qui fa servir la lectura en veu alta del navegador per dislèxia o fatiga visual, i qui escolta continguts a través d'un assistent de veu.

Com «llegeix» una veu sintètica

El lector de pantalla lliura el text a un sintetitzador de veu, que primer el «normalitza»: decideix si «2026» és un any o una quantitat, si «Sr.» és una abreviatura, què cal fer amb una barra o un asterisc. Després el pronuncia. Part d'aquestes decisions depenen de la configuració de cada persona. L'NVDA, per exemple, té un ajust de «nivell de símbols i puntuació» amb diversos graus (des de no llegir gairebé cap símbol fins a llegir-los tots), i el JAWS i el VoiceOver ofereixen opcions semblants. Una persona amb el nivell baix no sentirà la barra de «i/o»; una altra amb el nivell alt sentirà «barra» al mig de la frase.

La conseqüència pràctica és que el mateix text sona diferent segons qui l'escolti. No pots controlar la veu, però sí que pots escriure de manera que el significat no depengui de com es pronunciï un símbol.

L'ortografia també és accessibilitat

En català l'accent decideix la pronúncia, i el sintetitzador el respecta al peu de la lletra. «Continua» i «contínua» sonen diferent; també «diferencia» i «diferència», «secretaria» i «secretària», o «presencia» i «presència». Un text sense accents o amb errades pot tornar-se inintel·ligible a l'oïda, encara que a la vista se n'endevini el sentit. Dues conseqüències per a qui redacta:

• Passa sempre el corrector ortogràfic i revisa els accents, inclosos els de les majúscules: «ÚLTIMA HORA» porta accent, igual que «última hora».
• Tingues cura dels noms propis. El criteri 3.1.6 Pronunciació (AAA) demana un mecanisme per conèixer la pronúncia quan el significat és ambigu sense ella. En català l'ortografia resol gairebé tots els casos, però un nom estranger o una marca amb una grafia inventada poden necessitar un aclariment en el text.

Xifres, dates, hores i telèfons

Les xifres són el terreny on més es nota la diferència entre escriure per a la vista i escriure per a qualsevol forma de lectura. Aquesta taula recull les situacions més habituals:

Dada	Evita	Millor	Per què
Data	15/03/26	15 de març de 2026	La barra es pot llegir o no, l'ordre dia-mes no és universal i l'any abreujat és ambigu
Interval de dies	1-15 abril	de l'1 al 15 d'abril	El guionet es pot llegir com a «menys» o no llegir-se
Horari	Dl-Dv 9-14h	de dilluns a divendres, de 9:00 a 14:00	Les inicials dels dies i els guionets obliguen a desxifrar
Telèfon	968123456	968 123 456	Sense separació, moltes veus el llegeixen com una quantitat de milions
Ordinal	1º termini	primer termini	L'abreviatura de l'ordinal no sempre es pronuncia bé; si la fas servir, escriu-la segons la norma: 1r
Xifres romanes	Fase II	Fase 2	Algunes veus llegeixen les lletres soltes; a més, moltes persones no les dominen

Per als imports, escriu la xifra i el símbol separats per un espai («1.500 €»), com demana la normativa ortogràfica, o la paraula completa («1.500 euros»). En les quantitats grans que importen, com el pressupost d'una convocatòria, la forma mixta («15 milions d'euros») s'entén millor a l'oïda i a la vista que «15.000.000 €».

Símbols i caràcters especials

• Barres a «i/o», «els/les», «Sr./Sra.»: segons la configuració se sent «barra» o res, i «els/les interessats/ades» es converteix en un embarbussament. Reformula la frase.
• Asterisc per als camps obligatoris: es pot llegir com a «asterisc» o ignorar-se. Escriu «(obligatori)»; ho veuràs amb detall a la lliçó de microtextos.
• Fletxes, signes «>>» i pics teclejats a mà: es llegeixen com a «més gran que, més gran que», amb el nom del símbol o no es llegeixen. Fes servir llistes reals i enllaços amb text.
• Separadors decoratius com una filera de guionets o d'asteriscs: amb un nivell de puntuació alt es llegeixen un per un.
• Emojis: es llegeixen pel seu nom oficial («cara plorant de riure»). Un al final de la frase pot aportar to; uns quants al mig d'una instrucció la trenquen. Ho treballaràs a fons al curs N2-C6 sobre xarxes socials.
• Lletres «de fantasia» copiades de generadors de fonts per a xarxes (𝗛𝗼𝗹𝗮): són caràcters matemàtics d'Unicode, no lletres en negreta. Molts lectors de pantalla les llegeixen com a símbols o se les salten.
• Majúscules sostingudes: es llegeixen pitjor a la vista, perquè es perd la forma de la paraula, i algunes veus lletregen les paraules curtes en majúscules com si fossin sigles. Si el disseny vol majúscules, que les posi el full d'estils i escriu el text en minúscules normals.

Llenguatge inclusiu i lectors de pantalla

Moltes organitzacions espanyoles tenen cura del llenguatge inclusiu pel que fa al gènere. És un objectiu compatible amb l'accessibilitat, però no totes les formes ho són. L'arrova i la ics («tot@s», «alumnxs») no tenen pronúncia: la veu llegeix «tot arrova essa» o lletreja, i moltes persones amb dislèxia o amb poca competència lectora no les desxifren. Les barres repetides produeixen el mateix efecte. Les alternatives accessibles són:

• Substantius genèrics o col·lectius: «l'alumnat», «la ciutadania», «el personal», «les persones sol·licitants».
• Reformulacions: «qui ho sol·liciti», «si t'interessa», «cada participant».
• Desdoblaments, amb moderació: «les alumnes i els alumnes», sense repetir-los a cada frase.

Com comprovar-ho: escolta el teu text

L'única manera fiable de saber com sona un text és escoltar-lo. No cal ser expert:

• Llegeix en veu alta de Microsoft Edge (Ctrl+Maj+U): llegeix la pàgina amb veus naturals. És una bona primera prova, tot i que no es comporta igual que un lector de pantalla.
• NVDA, gratuït per a Windows, o el Narrador de Windows (Ctrl+Windows+Retorn). Al Mac, VoiceOver (Cmd+F5).
• Cerca de símbols: abans de publicar, busca en el text /, *, @, - entre números i dates amb barres, i decideix en cada cas si hi ha una forma més clara.

Resum

• La veu sintètica llegeix segons regles automàtiques i la configuració de cada persona: el mateix símbol pot sonar diferent o no sonar.
• Escriu bé els accents: en català canvien la pronúncia i, amb ella, el significat.
• Dates amb el mes en lletres, intervals amb «de… a…», horaris complets i telèfons agrupats.
• Evita les barres, els asteriscs, les arroves, les fletxes, les lletres de fantasia i les majúscules sostingudes en el text.
• Escolta el text amb la lectura en veu alta del navegador o amb un lector de pantalla abans de publicar-lo.