Llenguatge clar: frases, vocabulari, veu activa i estructura

Un text pot complir tots els criteris tècnics de les WCAG i continuar sent inaccessible si ningú no l'entén. El llenguatge clar és la primera capa d'accessibilitat de qualsevol contingut: beneficia les persones amb discapacitat cognitiva o intel·lectual, les que llegeixen en un idioma que no és el seu, la gent gran, les que fan servir un lector de pantalla (que no poden «escanejar» visualment el text) i, en realitat, tothom que llegeix amb pressa des d'un mòbil. En aquesta lliçó veuràs les regles pràctiques per escriure amb claredat i com pots comprovar si ho has aconseguit.

Què és el llenguatge clar

El llenguatge clar (en anglès, plain language) és una manera de redactar en què la persona destinatària troba el que necessita, ho entén a la primera i ho pot fer servir per actuar. No és «escriure per a nens» ni empobrir el contingut: és escriure pensant en qui llegeix, no en qui escriu. La norma internacional ISO 24495-1:2023 recull aquests principis i, en l'àmbit hispanoparlant, la Real Academia Española impulsa la Red Panhispánica de Lenguaje Claro y Accesible.

Les WCAG 2.2 tracten la comprensió en el principi «Comprensible». El criteri 3.1.5 Nivell de lectura (nivell AAA) demana que, si un text exigeix un nivell superior a l'educació secundària obligatòria, n'hi hagi una versió més senzilla. Tot i que és AAA i no s'exigeix legalment, és la referència que dona sentit a tot el que segueix.

Frases curtes i una idea per frase

La regla més rendible: frases d'entre 15 i 20 paraules de mitjana, amb una sola idea principal. Les frases llargues obliguen a retenir en la memòria de treball diverses idees alhora, i aquesta memòria és precisament la que més es ressent amb la fatiga, la dislèxia, el TDAH o el deteriorament cognitiu.

Fixa't en el que ha canviat: s'ha dividit una frase de 30 paraules en tres de menys de 10, s'ha concretat el termini i s'ha eliminat el llenguatge jurídic innecessari sense perdre informació.

Vocabulari conegut i concret

• Prefereix la paraula comuna a la tècnica: «començar» en lloc d'«iniciar», «demanar» en lloc de «sol·licitar», «pagar» en lloc d'«abonar».
• Evita la gerga administrativa, les sigles sense explicar i els anglicismes quan hi ha un equivalent en la llengua del text.
• Si un terme tècnic és imprescindible, defineix-lo la primera vegada que apareix.
• Fes servir xifres en lloc de paraules per a les quantitats («3 dies», no «tres dies») i formats de data complets («15 de març de 2026»).
• Evita les dobles negacions: «no és impossible» s'entén pitjor que «és possible».

Veu activa i verbs en lloc de noms

La veu passiva amaga qui fa l'acció i allarga la frase. «La sol·licitud serà revisada pel departament» es converteix en «El departament revisarà la teva sol·licitud». El mateix passa amb les nominalitzacions: «procedir a la realització del pagament» és simplement «pagar». Adreça't a la persona lectora en segona persona («tu» o «vostè», segons el to de l'organització) sempre que el context ho permeti; ajuda a saber qui ha de fer què.

Estructura: el més important primer

Al web no es llegeix de manera lineal: es busca. Per això l'estructura forma part del llenguatge clar:

1. Piràmide invertida: la conclusió o l'acció esperada va al principi; els detalls, després.
2. Un paràgraf, una idea: paràgrafs de 3-5 línies en pantalla, amb la frase principal a l'inici.
3. Encapçalaments que informen: «Com demanar cita» diu més que «Informació».
4. Llistes per a enumeracions i passos: si estàs escrivint «en primer lloc… en segon lloc…», això és una llista numerada.
5. Taules només per a dades comparables: mai per maquetar text.

Com comprovar la claredat

No hi ha cap eina que mesuri la claredat del tot, però sí que hi ha diverses comprovacions útils:

• Índexs de llegibilitat en castellà: Fernández Huerta, Szigriszt-Pazos o INFLESZ donen una puntuació orientativa a partir de la longitud de les frases i les paraules. Un resultat «normal» o «bastant fàcil» és un bon objectiu per a continguts de servei públic.
• Prova de les cinc preguntes: després de llegir el text, la persona sap què és, per a qui és, què ha de fer, quan i on? Si una de les respostes no és al primer terç del text, reorganitza'l.
• Lectura en veu alta: allà on et quedes sense aire, hi ha una frase que cal partir.
• Prova amb persones: demanar a dues o tres persones alienes al tema que expliquin amb les seves paraules el que han entès. És la comprovació més fiable i més barata del que sembla.

Resum

• El llenguatge clar beneficia totes les persones i és imprescindible per a les que tenen dificultats cognitives, de lectura o d'idioma.
• Frases curtes (15-20 paraules), una idea per frase, vocabulari comú i veu activa.
• Estructura en piràmide invertida: l'acció i la conclusió primer; un paràgraf per idea; llistes per a passos i enumeracions.
• Comprova-ho amb índexs de llegibilitat i, sobretot, amb persones reals.
• El criteri 3.1.5 Nivell de lectura (AAA) marca la referència: si el text exigeix més que l'educació secundària, ofereix-ne una versió més senzilla.