Aquesta és una traducció no oficial al català feta per ADDAW. Pot contenir errors: l'únic document oficial i normatiu és l'original en anglès de les Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.2 del W3C. També la pots llegir en castellano.
En el contingut implementat en llenguatges de marcatge, els missatges d'estat es poden determinar per programari mitjançant la funció o les propietats, de manera que es puguin presentar a l'usuari de productes de suport sense rebre el focus.
L'objectiu d'aquest criteri de conformitat és fer que els usuaris siguin conscients dels canvis importants en el contingut que no té el focus, i fer-ho d'una manera que no interrompi innecessàriament la seva feina.
Els beneficiaris previstos són els usuaris cecs i amb discapacitat visual que utilitzen tecnologies de suport amb capacitats de lectura de pantalla. Un benefici addicional és que les tecnologies de suport per a usuaris amb discapacitats cognitives poden oferir una manera alternativa d'indicar (o fins i tot de retardar o suprimir) els missatges d'estat, segons ho prefereixi l'usuari.
L'abast d'aquest criteri de conformitat és específic per als canvis en el contingut que impliquen missatges d'estat. Missatge d'estat és un terme definit en les WCAG. Hi ha dos criteris principals que determinen si una cosa compleix la definició de missatge d'estat:
Aquest criteri de conformitat tracta específicament els escenaris en què s'afegeix contingut nou a la pàgina sense canviar el context de l'usuari. Els canvis de context, per la seva naturalesa, interrompen l'usuari perquè prenen el focus. Les tecnologies de suport ja els detecten, de manera que ja han complert l'objectiu d'alertar l'usuari sobre el contingut nou. Per tant, els missatges que impliquen canvis de context no s'han de tenir en compte i no entren dins de l'abast d'aquest criteri de conformitat. A la secció titulada «Exemples de canvis que no són missatges d'estat», més avall, es proporcionen exemples d'escenaris que afegeixen contingut nou canviant el context.
Exemples de missatges d'estat
Exemples de missatges d'estat que no afegeixen text nou a la pantalla
Aquest criteri de conformitat es va redactar intencionadament perquè s'apliqués principalment quan s'afegeix text visible a la pàgina (o quan s'hi fa visible). El motiu és que, quan es mostra text nou, es pretén que sigui visible per a tots els usuaris. En proporcionar un mitjà programàtic per garantir que el text també sigui accessible mitjançant tecnologies de suport, el criteri de conformitat proporciona la mateixa informació als usuaris que no la poden veure. Tanmateix, no tots els canvis en el contingut impliquen afegir text a la pantalla. A continuació es presenten algunes consideracions rellevants per a aquest criteri de conformitat:
Text no visible específic per als usuaris de tecnologies de suport
Hi pot haver casos en què afegir text visible no transmeti, per si sol, prou informació a l'usuari de tecnologies de suport. Per exemple, la proximitat del contingut nou a altres elements d'informació de la pantalla pot proporcionar un context visual que falta en el text per si sol.
En aquests casos, els autors poden optar per designar contingut addicional per incloure'l en el missatge d'estat, incloent-hi text no visible que es pot proporcionar a les tecnologies de suport per afegir context. Les consideracions importants sobre l'ús apropiat d'aquestes tècniques es tracten en detall a les tècniques suficients.
Modificació del text d'estat
Si un missatge d'estat es manté a la pàgina, les modificacions d'aquest text solen equivaler a un missatge d'estat nou. Un exemple seria un carretó de la compra que actualitza el text de «0 articles» a «3 articles». Les maneres habituals de programar aquests canvis en el contingut de la pàgina fan que tota la cadena de text modificada es consideri un canvi nou i, per tant, que les tecnologies de suport la llegeixin. Tanmateix, si només el número d'aquesta cadena es codifica com un fragment de contingut actualitzat, l'experiència resultant per als usuaris de lectors de pantalla podria ser sentir només «tres», cosa que pot no ser suficient per proporcionar context a l'usuari. En aquestes situacions, marcar tota la cadena «3 articles» com a text d'estat seria normalment una solució millor. Consulteu les tècniques suficients per obtenir més informació, incloent-hi l'ús d'aria-atomic. En aquest cas, també seria correcte afegir al missatge text fora de pantalla com «al carretó de la compra».
Eliminació del text d'estat
En les situacions en què el text d'estat s'elimina completament, la seva absència pot transmetre per si mateixa informació sobre l'estat. L'exemple més obvi és quan es mostra un missatge que indica que el sistema està «ocupat» o «en espera». Per a un usuari que hi veu, quan aquest text desapareix, normalment és una indicació que l'estat ara està disponible. Tanmateix, els usuaris que no hi veuen no s'adonarien d'aquest canvi, tret que el final de l'estat d'espera comporti un canvi de context per a l'usuari. Quan no és factible actualitzar el missatge visible (per exemple, a «sistema disponible»), l'ús d'un missatge d'estat no visible, com «sistema disponible», garanteix que es proporcioni informació equivalent sobre l'estat. Consulteu les tècniques suficients per obtenir més informació.
Contingut d'estat no textual
Els canvis en el contingut no es limiten a canvis de text. Quan una icona o un so indica un missatge d'estat, el lector de pantalla transmetrà aquesta informació mitjançant la combinació de dues coses: 1) els requisits existents de les WCAG que regulen les alternatives textuals (segons el criteri de conformitat 1.1.1 Contingut no textual), i 2) el requisit d'aquest criteri de conformitat de proporcionar una funció adequada.
Exemples de canvis que no són missatges d'estat
Els exemples següents identifiquen situacions en què no cal cap acció addicional per part de l'autor. Tots els casos queden exclosos d'aquest criteri de conformitat, ja que no compleixen la definició de «missatges d'estat».
Nota
Crear un missatge d'estat sobre aquestes preguntes que s'afegeixen, o avisar l'usuari per endavant que es poden produir canvis de contingut en funció de la seva resposta, són bones pràctiques, però no són requisits en aquest escenari.
Altres usos de les regions actives o les alertes
Les regions actives i les alertes es poden aplicar de manera útil en moltes situacions en què es produeix un canvi de contingut que no constitueix un missatge d'estat, segons la definició d'aquest criteri de conformitat. Tanmateix, hi ha el risc que una aplicació sigui massa «xerraire» per a un usuari de lector de pantalla. Cal fer proves amb usuaris per garantir que s'aconsegueix el nivell apropiat d'informació de retorn. Les tècniques recomanades proporcionen exemples de com les alertes o les regions actives poden millorar l'experiència de l'usuari.
Nota
El propòsit d'aquest criteri de conformitat no és obligar els autors a generar missatges d'estat nous. La seva intenció és garantir que, quan es mostren missatges d'estat, s'identifiquin de manera programàtica d'una manera que permeti a les tecnologies de suport presentar-los a l'usuari.
Vídeo en castellà amb subtítols en català. Mira'l a YouTube (WCAG 4.1.3 Missatges d\'estat)
Tècniques suficients, tècniques recomanades i errors habituals que el W3C associa a aquest criteri de conformitat, traduïts per ADDAW. Una tècnica suficient n'hi ha prou per si sola per complir el criteri en la situació indicada; les recomanades van més enllà del mínim; els errors descriuen situacions que l'incompleixen. Les fitxes de cada tècnica estan en castellà.
ARIA22: Anunciar missatges d'estat amb role="status" en combinació amb qualsevol de les tècniques següents:
ARIA19: Anunciar els errors d'un formulari amb role="alert" o aria-live en combinació amb qualsevol de les tècniques següents:
No tots els exemples de les tècniques generals anteriors fan servir missatges d'estat per transmetre advertències o errors als usuaris. La funció "alert" només és necessària quan no es produeix un canvi de context.
role="timer" (enllaç futur)role="alert" o aria-live="assertive" en contingut que no és important ni urgent (enllaç futur)