Requisits funcionals (capítol 4) i requisits genèrics (capítols 5 a 8)

Si els capítols 9 a 13 diuen «què» ha de complir cada tipus de TIC, el capítol 4 explica «per a qui» i «per a què», i els capítols 5 a 8 recullen requisits transversals que s'apliquen a qualsevol producte, des d'un caixer fins a una app de videotrucada. Un professional que només conegui el capítol 9 es queda sense eines quan l'objecte del contracte és un terminal d'autoservei, una plataforma de telemedicina o un sistema de videoconferència. Aquesta lliçó cobreix aquest buit.

Capítol 4: requisits de rendiment funcional

El capítol 4 descriu onze «declaracions de rendiment funcional». No són requisits verificables a l'estil dels capítols tècnics, sinó descripcions del resultat que es persegueix: que una persona amb una determinada característica pugui fer servir la TIC. Són el vincle entre la norma i la realitat de les persones usuàries:

1. 4.2.1 Ús sense visió.
2. 4.2.2 Ús amb visió limitada.
3. 4.2.3 Ús sense percepció del color.
4. 4.2.4 Ús sense audició.
5. 4.2.5 Ús amb audició limitada.
6. 4.2.6 Ús sense capacitat vocal.
7. 4.2.7 Ús amb manipulació o força limitades.
8. 4.2.8 Ús amb abast limitat.
9. 4.2.9 Minimitzar els desencadenants de crisis fotosensibles.
10. 4.2.10 Ús amb cognició, llenguatge o aprenentatge limitats.
11. 4.2.11 Privadesa (que les funcions d'accessibilitat no comprometin la privadesa, per exemple que un lector de pantalla llegeixi en veu alta un PIN).

La norma deixa clar que aquestes declaracions serveixen per a dues coses. Primer, per interpretar els requisits tècnics: l'annex B indica, per a cada requisit dels capítols 5 a 13, a quines declaracions funcionals contribueix, cosa que ajuda a prioritzar incidències en funció de l'impacte. Segon, per cobrir situacions no previstes: quan una TIC és tan nova que cap requisit tècnic no hi encaixa, el capítol 4 permet valorar si la solució triada aconsegueix el resultat perseguit. En la contractació, a més, el capítol 4 és la base de les clàusules de «rendiment» que permeten al licitador proposar solucions alternatives equivalents.

Capítol 5: requisits genèrics

El capítol 5 agrupa requisits que no depenen que la TIC sigui web, document o programari. Els més rellevants a la pràctica són:

5.1 Funcionalitat tancada

Quan una TIC no permet connectar o instal·lar tecnologies de suport (un caixer, un terminal de pagament, un quiosc de cita prèvia, un electrodomèstic amb pantalla), la mateixa TIC ha d'oferir les funcions que normalment aportaria la tecnologia de suport: sortida de veu per a l'accés no visual (5.1.3), amb control de volum, interrupció i privadesa per auriculars; ampliació de text o una alternativa equivalent (5.1.4); indicació visual de la informació auditiva (5.1.5); funcionament sense teclat si la TIC és tancada a teclats (5.1.6); i accés sense veu quan l'entrada principal és per veu (5.1.7). Aquest apartat és la base per avaluar els terminals d'autoservei que la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) inclou en el seu àmbit.

5.2 Activació de les funcions d'accessibilitat

Si una TIC té funcions d'accessibilitat documentades, ha de ser possible activar-les sense dependre d'un mètode que requereixi la capacitat que aquesta funció supleix. Un exemple clàssic: el mode d'alt contrast no es pot activar únicament a través d'un menú amb contrast insuficient.

5.3 Biometria

Una TIC no pot fer servir una característica biològica com a únic mitjà d'identificació o control. Si hi ha empremta, hi ha d'haver una alternativa (codi, targeta, reconeixement facial o un altre). Aquest requisit connecta directament amb el criteri 3.3.8 Autenticació accessible (mínim) de les WCAG 2.2.

5.4 Preservació de la informació d'accessibilitat en la conversió

En convertir informació o comunicació d'un format a un altre, s'ha de preservar la informació d'accessibilitat no propietària sempre que el format de destinació l'admeti. És el que obliga que un conversor de Word a PDF mantingui les etiquetes i els textos alternatius.

5.5 a 5.9: parts operables i tecles

Les parts operables s'han de poder fer servir sense pinçar, girar el canell o aplicar una força excessiva (5.5.1) i s'han de poder discernir sense visió (5.5.2); els controls de bloqueig o commutació han d'indicar el seu estat de manera tàctil o auditiva (5.6.1) i visual (5.6.2); la repetició de tecles s'ha de poder ajustar o desactivar (5.7); l'acceptació de pulsacions dobles s'ha de poder regular (5.8); i la TIC no ha d'exigir accions simultànies (5.9), com prémer dues tecles alhora, sense alternativa.

Capítol 6: comunicació de veu bidireccional

Quan una TIC permet la comunicació de veu en dos sentits (telefonia, aplicacions de trucades, plataformes d'atenció), el capítol 6 exigeix, entre altres coses, una amplada de banda suficient per a la intel·ligibilitat de la veu (6.1), el suport de text en temps real (RTT) quan s'ofereix veu (6.2), amb presentació del text a mesura que s'escriu i de manera sincronitzada amb la veu; una identificació accessible de la persona que truca (6.3); alternatives als serveis basats en la veu, com contestadors o IVR, que permetin fer servir text o vídeo (6.4); i, per a la videocomunicació, una resolució, una freqüència d'imatge i una sincronia suficients per a la llengua de signes i la lectura labial, a més d'un indicador visual de l'activitat d'àudio i la identificació de l'interlocutor (6.5).

Capítol 7: capacitats de vídeo

El capítol 7 regula la tecnologia que reprodueix vídeo, no el contingut en si (el contingut s'avalua als capítols 9, 10 o 11): el reproductor ha de poder mostrar subtítols (7.1.1) sincronitzats (7.1.2), preservar-los en transmetre o convertir (7.1.3), permetre'n personalitzar la presentació (7.1.4) i, quan ofereixi subtítols, poder-los llegir en veu alta com a «subtítols parlats» (7.1.5); ha de poder reproduir audiodescripció (7.2.1) sincronitzada (7.2.2) i preservar-la (7.2.3); i els controls de subtítols i audiodescripció han d'estar al mateix nivell d'interacció que els controls principals de volum i reproducció (7.3).

Capítol 8: maquinari

El capítol 8 tracta el maquinari físic: connectors estàndard, el color no com a únic mitjà en indicadors físics, sortida de veu en productes amb auriculars, accés físic (espai lliure d'aproximació, abasts frontals i laterals per a persones en cadira de rodes, visibilitat de la pantalla des de la posició asseguda) i parts mecànicament operables (tecles numèriques amb la marca tàctil al 5, força d'accionament màxima).

Resum

• El capítol 4 defineix onze declaracions de rendiment funcional que expliquen per a qui serveix cada requisit i permeten prioritzar i justificar solucions equivalents.
• El capítol 5 recull requisits genèrics: funcionalitat tancada, activació de funcions d'accessibilitat, biometria amb alternativa, preservació de l'accessibilitat en convertir, parts operables i tecles.
• Els capítols 6 i 7 regulen la comunicació de veu (RTT, videocomunicació) i les tecnologies de vídeo (subtítols, audiodescripció, controls al mateix nivell).
• El capítol 8 cobreix el maquinari físic: abast, espai, sortida de veu i parts mecàniques.
• Un plec o una auditoria de terminals, plataformes de comunicació o productes físics ha de citar aquests capítols, no només el 9.