Qui fa què: l'accessibilitat com a responsabilitat compartida

Quan vam desmuntar el mite que l'accessibilitat «és cosa dels desenvolupadors» vam veure que les barreres neixen en totes les fases d'un projecte i en tots els departaments. Però dir que l'accessibilitat «és responsabilitat de tothom» sense concretar-ho més sol acabar en el fet que no és responsabilitat de ningú. En aquesta lliçó baixem al concret: què decideix cada perfil, quines barreres pot evitar i en quin moment del cicle de vida hi intervé. També et servirà per situar-te a la resta d'aquest programa.

De «tothom» a «qui i quan»

El W3C publica un recurs pensat precisament per a això, l'ARRM (Accessibility Roles and Responsibilities Mapping, mapa de funcions i responsabilitats d'accessibilitat). Proposa assignar cada tasca d'accessibilitat a un responsable principal, que en decideix i en respon; a responsables secundaris, que li donen suport; i a contribuïdors, que aporten informació o revisen.

Un exemple: el text alternatiu d'una fotografia d'una notícia és responsabilitat principal de qui redacta la notícia, perquè és qui sap quina informació aporta la imatge. Disseny hi contribueix indicant quines imatges de la plantilla són decoratives, i desenvolupament n'és responsable secundari: ha de garantir que el CMS permet escriure aquest text i que arriba correctament al codi. Si ningú no té assignada la tasca, cadascú suposarà que la fa un altre.

Què fa cada perfil

Aquesta taula resumeix, per als perfils més habituals, sobre què decideixen i quines barreres poden evitar amb aquestes decisions:

Perfil	Decideix sobre	Barreres que pot evitar
Direcció i gerència	Prioritats, pressupost, terminis, política d'accessibilitat	Projectes sense temps per provar, compres sense requisits, equips sense formació
Gestió de producte i de projecte	Requisits, criteris d'acceptació, planificació	Funcionalitats concebudes sense pensar en el teclat, el lector de pantalla o el zoom
Disseny UX/UI	Colors, tipografia, focus, mides, fluxos, components	Contrast insuficient, objectius tàctils petits, informació transmesa només amb el color, fluxos confusos
Redacció, continguts i comunicació	Textos, imatges, vídeos, documents, xarxes socials	Llenguatge complex, enllaços «feu clic aquí», imatges sense alternativa, PDF escanejats, vídeos sense subtítols
Desenvolupament	Codi, components, integracions	Controls sense nom ni rol, trampes de teclat, focus perdut, errors que no s'anuncien
Proves i qualitat	Plans de prova, verificació abans de publicar	Publicar sense haver provat amb teclat, zoom i lector de pantalla
Compres i contractació	Plecs, contractes, selecció de proveïdors	Comprar un CMS, una passarel·la de pagament o un component que no es pot fer accessible
Atenció a la ciutadania o al client	Canals de contacte, gestió de queixes	Queixes que no arriben mai a l'equip tècnic i persones sense alternativa quan alguna cosa falla

Fixa't que diversos perfils no escriuen ni una línia de codi i, tanmateix, les seves decisions determinen bona part del resultat. Un termini de lliurament que no deixa temps per provar, o un contracte que no esmenta l'accessibilitat, generen més barreres que qualsevol error de programació aïllat.

L'accessibilitat en el cicle de vida

A més de per perfils, convé pensar per fases. En cadascuna hi ha una pregunta que algú s'ha de fer:

1. Concepció i requisits: hem inclòs l'accessibilitat (per exemple, WCAG 2.2 nivell AA) entre els requisits i en els criteris d'acceptació?
2. Disseny: els colors, les mides, el focus i els estats d'error funcionen per a tothom? Hem anotat al disseny l'ordre de lectura, els encapçalaments i els textos alternatius?
3. Desenvolupament: fem servir HTML natiu i components provats? Tot funciona amb teclat?
4. Contingut: el text és clar, les imatges tenen alternativa i els documents i vídeos són accessibles?
5. Proves: hem provat les tasques principals amb teclat, zoom i lector de pantalla, a més d'amb eines automàtiques?
6. Publicació i manteniment: es revisa cada contingut nou? Hi ha un canal per rebre queixes i algú que les atengui?

És l'enfocament shift-left que vam esmentar a la lliçó de mites: moure l'accessibilitat cap al principi, on canviar una cosa costa poc. Al nivell 7, un curs sencer es dedica a integrar-la en el cicle de vida del producte.

Figures de coordinació

A més de la feina de cada perfil, algú ha de coordinar. En el sector públic, el RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) preveu que les administracions tinguin una unitat responsable d'accessibilitat, amb funcions de coordinació, seguiment del compliment i atenció de les comunicacions de la ciutadania; ho veuràs al curs de marc legal i, a fons, al nivell 5. En el sector privat no hi ha una figura obligatòria equivalent, però moltes organitzacions designen una persona responsable d'accessibilitat i una xarxa de referents (champions) a cada equip: persones amb més formació que resolen dubtes propers i detecten problemes abans que es publiquin.

El teu itinerari en aquest programa

Aquesta certificació està organitzada perquè cada perfil hi trobi la seva part. Després d'aquest nivell 1 de fonaments, el nivell 2 se centra en continguts i disseny (redacció, imatges, color, interfícies, multimèdia i documents quotidians); el nivell 3, en desenvolupament web (HTML, formularis, teclat, ARIA i components); el nivell 4, en auditoria amb WCAG 2.2; el nivell 5, en normativa, gestió i contractació pública; el nivell 6, en documents PDF i ofimàtics, aplicacions mòbils, multimèdia avançada i accessibilitat cognitiva; i el nivell 7, en estratègia, formació, recerca amb persones usuàries i peritatge.

Encara que després t'especialitzis, et recomanem completar com a mínim els nivells 1 i 2: són el vocabulari comú que et permetrà entendre't amb la resta de l'equip. Una dissenyadora que sap què necessita desenvolupament, o un desenvolupador que entén per què un text alternatiu és responsabilitat de continguts, col·laboren molt millor.

Resum

• «És responsabilitat de tothom» només funciona si cada tasca té un responsable principal, com proposa l'ARRM del W3C.
• Direcció, producte, disseny, continguts, desenvolupament, proves, compres i atenció al públic eviten barreres diferents amb les seves decisions.
• Cada fase del cicle de vida té la seva pregunta d'accessibilitat; com més aviat es planteja, més barat és resoldre-la.
• En el sector públic, el RD 1112/2018 preveu una unitat responsable d'accessibilitat; en el privat, una persona responsable i una xarxa de referents són una bona pràctica.