Accessibilitat, discapacitat i diversitat funcional

L'accessibilitat digital és la capacitat d'un lloc web, una aplicació o un document de ser percebut, comprès i utilitzat per qualsevol persona, independentment de les seves capacitats i de la tecnologia que faci servir. No és una característica afegida al final, sinó una propietat del producte, igual que la seguretat o el rendiment. En aquesta primera lliçó fixem el vocabulari que farem servir durant tot el programa.

Què vol dir «accessible»

La Iniciativa d'Accessibilitat Web del W3C (WAI) ho resumeix així: l'accessibilitat web vol dir que les persones amb discapacitat poden percebre, entendre, navegar i interactuar amb el web, i a més contribuir-hi. Aquesta definició conté les quatre idees que després veurem convertides en principis de les WCAG: perceptible, operable, comprensible i robust.

Convé fixar-se en el verb «contribuir». L'accessibilitat no és només poder llegir una notícia: és poder emplenar un formulari de la seu electrònica, fer una transferència, comprar un bitllet de tren o publicar un comentari. Si una persona pot consultar el catàleg d'una botiga però no pot completar la compra, el servei no és accessible.

Discapacitat: del model mèdic al model social

Durant bona part del segle XX la discapacitat es va entendre com un problema de la persona: una deficiència que calia curar o compensar. És el model mèdic. Des dels anys setanta, i de manera definitiva amb la Convenció de l'ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006, ratificada per Espanya el 2007 i en vigor des del 2008), s'imposa el model social: la discapacitat sorgeix de la interacció entre una persona amb determinades característiques i un entorn que li posa barreres.

La diferència és pràctica. Amb el model mèdic, si una persona cega no pot fer servir un formulari, el problema és la seva ceguesa. Amb el model social, el problema és que el formulari no té etiquetes i, per tant, el seu lector de pantalla no pot anunciar quin camp és cadascun. La ceguesa no canvia; el formulari sí. Per això parlem de barreres i d'eliminar barreres: la responsabilitat es desplaça a qui dissenya l'entorn, també el digital.

A Espanya també es fa servir l'expressió «diversitat funcional», proposada el 2005 pel Foro de Vida Independiente per subratllar que totes les persones funcionen de maneres diferents. El terme legal continua sent «persona amb discapacitat» (Reial decret legislatiu 1/2013) i és el que has de fer servir en documentació oficial. Evita «un discapacitat» per referir-te a una persona, «minusvàlid» o «invàlid», termes que ja no es consideren correctes.

Discapacitat permanent, temporal i situacional

Un error habitual és imaginar la persona usuària amb discapacitat com algú molt concret i llunyà. La realitat és més àmplia. És útil distingir tres situacions:

• Permanent: una persona amb baixa visió, amb sordesa o amb paràlisi cerebral.
• Temporal: algú amb el braç enguixat, operat de cataractes o amb una otitis que li impedeix sentir-hi bé durant uns dies.
• Situacional: qualsevol persona que mira el mòbil al sol, és en un tren sorollós sense auriculars, porta el nadó en braços i fa servir el telèfon amb una mà, o navega amb una connexió lenta.

Un web que funciona amb teclat, amb subtítols i amb bon contrast serveix a les tres. Per això diem que l'accessibilitat és un espectre i no una casella que es marca per a un col·lectiu petit.

Xifres: de quantes persones parlem

Les xifres ajuden a dimensionar el problema i a defensar-lo davant de qui decideix els pressupostos. Són dades oficials, arrodonides:

A aquestes xifres cal sumar-hi les persones grans sense discapacitat reconeguda però amb pèrdua de visió, audició o destresa pròpies de l'edat, i les que tenen una discapacitat no registrada. El públic real de l'accessibilitat és, amb tota probabilitat, molt més gran que el 9 %.

Per què «digital» i no només «web»

A la lliçó sobre com funciona l'accessibilitat veuràs que el resultat depèn d'una cadena de peces que va molt més enllà de la pàgina. Parlem d'accessibilitat digital perquè l'abast ja no es limita a les pàgines web. La norma europea EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova), que estudiaràs al curs de marc legal, cobreix llocs web, aplicacions mòbils, documents (PDF, ofimàtica), programari d'escriptori, contingut multimèdia, maquinari i fins i tot el suport tècnic. Les WCAG continuen sent el nucli tècnic, però el principi és el mateix en tots els canals: cap persona no ha de quedar fora per la manera com s'ha construït el producte.

Resum

• L'accessibilitat digital vol dir que qualsevol persona pugui percebre, entendre, navegar, interactuar i contribuir, amb tecnologia de suport o sense.
• El model social situa la discapacitat en la interacció amb l'entorn: les barreres les crea el disseny, i el disseny les pot eliminar.
• A Espanya hi ha uns 4,4 milions de persones amb discapacitat (INE) i uns 87 milions a la UE; a aquestes s'hi sumen les situacions temporals i situacionals.
• El terme correcte en documentació oficial és «persona amb discapacitat».
• «Digital» abasta web, apps, documents, programari i multimèdia, tal com recull l'EN 301 549.