Accessibilitat, usabilitat i disseny universal

Accessibilitat, usabilitat i disseny universal es fan servir sovint com a sinònims, i no ho són. Confondre'ls porta a errors pràctics: donar per accessible un web perquè és «fàcil d'usar» per a l'equip, o creure que complir les WCAG garanteix una bona experiència. En aquesta lliçó delimitem cada concepte i veiem com es complementen.

Usabilitat: eficàcia, eficiència i satisfacció

La norma ISO 9241-11 defineix la usabilitat com el grau en què un producte pot ser utilitzat per usuaris determinats per assolir objectius concrets amb eficàcia, eficiència i satisfacció en un context d'ús específic. Aquí importen tres idees:

• Eficàcia: la persona aconsegueix el que volia?
• Eficiència: amb quant d'esforç i en quant de temps?
• Satisfacció: com s'ha sentit en fer-ho?

La usabilitat es mesura amb persones reals i tasques reals, i sempre per a «usuaris determinats». Aquí hi ha el parany: si als tests només hi participen persones sense discapacitat, el producte pot ser molt usable per a elles i inutilitzable per a d'altres.

Accessibilitat: que ningú no quedi fora

L'accessibilitat amplia els «usuaris determinats» de la definició anterior fins a incloure-hi les persones amb discapacitat. Dit d'una altra manera: l'accessibilitat és usabilitat per a la gamma més àmplia possible de persones i de tecnologies. Les WCAG concreten aquest objectiu en criteris comprovables (contrast mínim, teclat, alternatives textuals, etc.) que serveixen com a terra comú.

Això té una conseqüència important: les WCAG són necessàries però no suficients. Una pàgina pot complir tots els criteris de nivell AA i continuar sent confusa. Per exemple, un formulari de vint passos amb etiquetes correctes i focus visible és accessible segons la norma, però esgotador per a qualsevol persona, i especialment per a una persona amb discapacitat motriu que fa servir un polsador. Complir és el punt de partida, no la meta.

Disseny universal: pensar per a tothom des del principi

El disseny universal (o design for all, disseny per a totes les persones) és una filosofia de disseny, no un conjunt de requisits. El terme el va encunyar l'arquitecte Ronald Mace als anys vuitanta, i els seus set principis, formulats el 1997 per un grup de treball que ell dirigia a la Universitat Estatal de Carolina del Nord, s'apliquen tant a un edifici com a una aplicació:

1. Ús equitatiu: útil per a persones amb capacitats diverses.
2. Flexibilitat d'ús: s'adapta a preferències i habilitats diferents.
3. Ús simple i intuïtiu: fàcil d'entendre sense experiència prèvia.
4. Informació perceptible: comunica amb eficàcia independentment de les condicions o de les capacitats sensorials.
5. Tolerància a l'error: minimitza els riscos d'accions accidentals.
6. Poc esforç físic: es fa servir amb comoditat i sense fatiga.
7. Mida i espai adequats per a l'accés i l'ús.

El Reial decret legislatiu 1/2013 recull el «disseny universal o disseny per a totes les persones» en l'article 2 i el defineix com l'activitat per la qual es conceben o es projecten entorns, processos, béns, productes, serveis, objectes, instruments, programes, dispositius o eines de manera que puguin ser utilitzats per totes les persones, en la màxima extensió possible, sense necessitat d'adaptació ni de disseny especialitzat. La frase «sense necessitat d'adaptació» n'és l'essència: no es tracta de fer una versió especial, sinó que la versió única serveixi a tothom.

Com es relacionen tots tres

El disseny universal és l'actitud; la usabilitat és el resultat que busquem per a tothom; l'accessibilitat és el conjunt de requisits verificables que garanteixen que aquest «tothom» inclou les persones amb discapacitat. Un bon equip treballa amb tots tres: dissenya per a tothom, verifica amb les WCAG i prova amb persones diverses.

Què cal fer a la pràctica

• Inclou persones amb discapacitat als tests d'usabilitat, no només en una auditoria final.
• Fes servir les WCAG com a llista de comprovació mínima, però no t'hi aturis.
• Prefereix solucions integrades (un reproductor amb subtítols per a tothom) a solucions separades (una pàgina «per a sords»).
• Mesura tasques: quantes persones, amb quines tecnologies, aconsegueixen completar el procés?

Resum

• Usabilitat: eficàcia, eficiència i satisfacció per a usuaris determinats (ISO 9241-11).
• Accessibilitat: que aquests usuaris incloguin les persones amb discapacitat; es verifica amb les WCAG.
• Disseny universal: concebre productes que serveixin a tothom sense adaptacions; és un enfocament, recollit al RDL 1/2013 (PDF, s'obre en una finestra nova).
• Complir les WCAG és necessari però no suficient per a una bona experiència.
• Evita versions «especials»: integra l'accessibilitat al producte únic.