Aquesta és una traducció no oficial al català feta per ADDAW. Pot contenir errors: l'únic document oficial i normatiu és l'original en anglès de les Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.2 del W3C. També la pots llegir en castellano.
La presentació visual de text i imatges de text té una ràtio de contrast de, com a mínim, 4,5:1, excepte en els casos següents:
Textos grans: Els textos de mida gran i les imatges de text de mida gran tenen una ràtio de contrast de, com a mínim, 3:1.
Incidental: Els textos o imatges de text que formen part d'un component inactiu de la interfície d'usuari, que són pura decoració, que no són visibles per a ningú o que formen part d'una imatge que conté altres elements visuals significatius no tenen requisits de contrast.
Logotips: El text que forma part d'un logotip o nom de marca no té requisits de contrast mínim.
La intenció d'aquest criteri de conformitat és proporcionar prou contrast entre el fons i el text perquè les persones amb visió moderadament reduïda (que no utilitzen tecnologies de suport per realçar el contrast) puguin llegir amb facilitat. Per a les persones sense deficiències en la percepció del color, el to i la saturació tenen un efecte mínim o nul en la llegibilitat segons l'avaluació del rendiment en la lectura (Knoblauch et al., 1991). Les deficiències de color poden afectar una mica el contrast de lluminositat. Per tant, es recomana que el contrast es calculi de manera que el color no sigui un factor clau, perquè les persones amb deficiències visuals també tinguin un contrast adequat entre el fons i el text.
S'exclouen els textos que no transmeten cap informació o que són simplement decoratius. Per exemple, si s'utilitzen paraules a l'atzar per crear un fons i el seu ordre es pot canviar sense alterar-ne el significat, es consideraran decoratives i no hauran de complir aquest criteri.
Els textos de mida gran i amb traços gruixuts són més fàcils de llegir amb poc contrast; per això els requisits de contrast per als textos de mida gran són menors. Això permet als autors utilitzar una gamma més àmplia de colors per als textos grans, en particular els títols, cosa que resulta pràctica a l'hora de dissenyar pàgines web. Els textos amb una mida de 18 punts o de 14 punts en negreta es consideren prou grans per requerir poc contrast. (Vegeu The American Printing House for the Blind Guidelines for Large Printing i The Library of Congress Guidelines for Large Print a Recursos.) Tot i que '18 punts' i 'negreta' tenen significats diferents segons la font, excepte en les fonts molt primes o inusuals, haurien de ser suficients. Com que hi ha massa fonts diferents, s'utilitzen les mesures generals i s'inclou un avís sobre les fonts primes o decoratives.
Nota: Com que les diferents aplicacions d'edició d'imatges estableixen per defecte densitats de píxels diferents (p. ex. 72 PPI o 96 PPI), especificar en punts les mides de les fonts des d'una aplicació d'edició d'imatges pot ser poc fiable per presentar un text en una mida específica. En crear imatges de text de mida gran, els autors s'han d'assegurar que el text de la imatge sigui aproximadament equivalent a 1,2 o 1,5 em o al 120% o 150% de la mida per defecte del text del cos del document. Per exemple, per a una imatge a 72 PPI, un autor hauria d'utilitzar fonts d'aproximadament 19 punts i 24 punts per presentar correctament a l'usuari imatges de text de mida gran
Els requisits de contrast per al text ja esmentats també s'apliquen a les imatges de text (text que s'ha transformat en píxels i després s'ha emmagatzemat en un format gràfic), tal com s'indica en el criteri de conformitat 1.4.3.
Aquests requisits s'apliquen a les situacions en què les imatges de text tenen la intenció de ser enteses com a text. No s'hi inclouen els textos que apareixen incidentalment; per exemple, no s'hi inclou el text d'un cartell quan apareix per casualitat en una fotografia. Tampoc no s'hi inclou el text que per alguna raó està dissenyat per ser invisible per als usuaris. Els textos estilitzats, com el dels logotips, s'han de tractar en funció de la seva funció dins de la pàgina, que pot justificar o no la inclusió del contingut en l'alternativa textual. Les pautes visuals d'una empresa més enllà del logotip no s'inclouen en aquesta excepció.
En aquesta disposició hi ha una excepció que diu 'que formen part d'una imatge que conté altres elements visuals significatius'. Aquesta excepció està destinada a diferenciar les imatges que contenen un text de les imatges de text que s'utilitzen per substituir text amb la finalitat d'aconseguir un estil particular.
Nota 1: Algunes persones amb discapacitat cognitiva necessiten combinacions de colors o matisos que tenen un contrast baix i, per tant, es permet i s'anima els autors a establir mecanismes per ajustar els colors de primer pla i de fons del contingut. Algunes de les combinacions que es podrien triar poden tenir nivells de contrast inferiors als establerts en els criteris de conformitat. Això no infringeix aquest criteri de conformitat sempre que hi hagi un mecanisme per tornar als valors predeterminats establerts en els criteris de conformitat.
Nota 2: Les imatges de text no s'amplien tan bé com el text perquè tendeixen a pixelar-se. També és més difícil canviar el contrast entre el primer pla i el fons i les combinacions de colors en les imatges de text, cosa que es considera necessària per a alguns usuaris. Per tant, es recomana utilitzar text sempre que sigui possible i, quan no ho sigui, plantejar-se proporcionar una imatge de més resolució.
Tot i que aquest criteri de conformitat s'aplica només al text, s'han d'aplicar criteris similars a la informació presentada en esquemes i gràfics estadístics. També s'ha de proporcionar un bon contrast de color per a aquestes formes de presentació.
Una ràtio de contrast de 3:1 és el nivell mínim recomanat per [ISO-9241-3] i [ANSI-HFES-100-1988] per al text estàndard i la visió. La ràtio de 4,5:1 s'utilitza en aquesta disposició per tenir en compte la pèrdua de contrast que resulta d'una agudesa visual moderadament baixa, de les deficiències de color congènites o adquirides, o de la pèrdua de la sensibilitat al contrast que normalment acompanya l'envelliment.
El raonament es basa en a) l'adopció de la ràtio de contrast de 3:1 com a contrast mínim acceptable per als observadors normals, en l'estàndard ANSI, i b) la constatació empírica que, en la població, l'agudesa visual de 20/40 s'associa a una pèrdua de sensibilitat al contrast d'aproximadament 1,5 [ARDITI-FAYE]. Un usuari amb 20/40 necessitaria, doncs, una ràtio de contrast de 3 * 1,5 = 4,5 a 1. Seguint resultats empírics anàlegs i la mateixa lògica, l'usuari amb una agudesa visual de 20/80 necessita un contrast d'aproximadament 7:1.
Els usuaris amb deficiències en la visió del color (tant congènites com adquirides) perceben els tons de manera diferent, cosa que dona com a resultat colors i contrastos de lluminositat relativa diferents dels que perceben els usuaris amb visió normal. Per això, el contrast i la llegibilitat efectius són diferents per a aquesta població. No obstant això, les deficiències de color són tan diverses que no és viable prescriure de manera eficaç parells de colors d'ús general (per al contrast) basats en dades quantitatives. Exigir un bon contrast de lluminositat ho resol, perquè requereix un contrast que és independent de la percepció del color. Afortunadament, la major part de la contribució a la lluminositat prové dels receptors d'ona mitjana i llarga, que se superposen en gran mesura en les respostes a l'espectre. El resultat és que el contrast de lluminositat efectiu es pot calcular sense tenir en compte la deficiència d'un color específic, excepte en l'ús de colors amb predomini de longitud d'ona llarga sobre colors més foscos (que en general semblen negres) per a les persones que tenen protanopia. (Per aquest motiu oferim una tècnica recomanada sobre com evitar el vermell sobre negre.) Per a més informació, vegeu [ARDITI-KNOBLAUCH] [ARDITI-KNOBLAUCH-1996] [ARDITI].
La ràtio de contrast de 4,5:1 es va triar per al nivell AA perquè compensa la pèrdua de sensibilitat al contrast que solen experimentar els usuaris amb una pèrdua de visió equivalent a aproximadament una visió de 20/40. (20/40 es calcula en aproximadament 4,5:1.) Sovint s'indica que 20/40 és l'agudesa visual típica de les persones grans d'aproximadament 80 anys. [GITTINGS-FOZARD]
La ràtio de contrast de 7:1 es va triar per al nivell AAA perquè compensa la pèrdua de sensibilitat al contrast que solen experimentar els usuaris amb una pèrdua de visió equivalent a aproximadament una visió de 20/80. Les persones amb una pèrdua de visió superior a aquest grau generalment utilitzen tecnologies de suport per accedir al contingut (i les tecnologies de suport solen incorporar un contrast millorat, així com possibilitats d'ampliació). Per tant, el nivell 7:1 proporciona generalment una compensació de la pèrdua de sensibilitat al contrast que experimenten els usuaris amb baixa visió que no utilitzen tecnologies de suport i també proporciona un realç del contrast per a la deficiència de color
Nota: Els càlculs de [ISO-9241-3] i [ANSI-HFES-100-1988] són per al text del cos. Es proporciona una ràtio de contrast més flexible per al text que és molt més gran.
La conversió dels valors RGB no lineals a lineals es basa en IEC/4WD 61966-2-1 [IEC-4WD] i en 'A Standard Default Color Space for the Internet - sRGB' [sRGB].
La fórmula (L1/L2) per al contrast es basa en els estàndards [ISO-9241-3] i [ANSI-HFES-100-1988].
L'estàndard ANSI/HFS 100-1988 demana que s'incloguin en el càlcul de L1 i L2 les contribucions de la llum ambiental. El valor ,05 s'utilitza com a Typical Viewing Flare en els articles [IEC-4WD] i [sRGB] de M. Stokes et al.
Aquest criteri de conformitat i les seves definicions utilitzen els termes 'ràtio de contrast' i 'lluminositat relativa' en lloc de 'lluminositat' per reflectir el fet que el contingut web no emet llum pròpia. La ràtio de contrast dona una mesura de la lluminositat relativa que en resultaria quan es mostra. (Com que és una ràtio, és adimensional.)
Nota 1: Consulteu els recursos relacionats per obtenir una llista d'eines que utilitzen la ràtio de contrast per analitzar el contrast del contingut web.
Nota 2: Vegeu també Comprendre el criteri de conformitat 2.4.7 Focus visible per a tècniques per indicar el focus del teclat.
Nota 3: De vegades és útil que els autors no especifiquin els colors de determinades seccions d'una pàgina per ajudar els usuaris que necessiten determinades combinacions de colors a veure el contingut amb els seus colors preferits. Consulteu Comprendre el criteri de conformitat 1.4.5 Imatges de text per a més informació.
Les persones amb baixa visió sovint tenen dificultats per llegir els textos que no contrasten amb el fons. Això pot empitjorar si la persona té una deficiència en la percepció dels colors que redueix encara més el contrast. Proporcionar un contrast mínim de lluminositat entre el text i el fons pot fer que el text sigui més llegible, fins i tot per a les persones que no poden percebre tota la gamma de colors. També funciona en els casos poc freqüents de persones que no perceben cap color.
(no n'hi ha cap de documentat actualment)
Vídeo en castellà amb subtítols en català. Mira'l a YouTube (WCAG 1.4.3 Contrast (mínim))
Tècniques suficients, tècniques recomanades i errors habituals que el W3C associa a aquest criteri de conformitat, traduïts per ADDAW. Una tècnica suficient n'hi ha prou per si sola per complir el criteri en la situació indicada; les recomanades van més enllà del mínim; els errors descriuen situacions que l'incompleixen. Les fitxes de cada tècnica estan en castellà.