Aquesta és una traducció no oficial al català feta per ADDAW. Pot contenir errors: l'únic document oficial i normatiu és l'original en anglès de les Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.2 del W3C. També la pots llegir en castellano.
Per a cada límit de temps imposat pel contingut, es compleix almenys un dels casos següents:
Desactivar: L'usuari pot aturar el límit de temps abans d'arribar-hi; o
Ajustar: L'usuari pot ajustar el límit de temps abans d'arribar-hi en un interval ampli que és, almenys, deu vegades superior al temps fixat originalment; o
Ampliar: S'avisa l'usuari abans que el temps expiri i se li concedeixen almenys 20 segons per ampliar el límit temporal amb una acció simple (per exemple, 'premeu la barra espaiadora') i l'usuari pot ampliar aquest límit de temps almenys deu vegades; o
Excepció de temps real: El límit de temps és un requisit que forma part d'un esdeveniment en temps real (per exemple, una subhasta) i no és possible oferir una alternativa al límit de temps; o
Excepció per ser essencial: El límit de temps és essencial i, si s'ampliés, invalidaria l'activitat; o
Excepció de 20 hores: El límit de temps és superior a 20 hores.
Nota: Aquest criteri de conformitat ajuda a garantir que els usuaris puguin completar una tasca sense canvis inesperats en el contingut o el context que siguin el resultat d'un límit de temps. Aquest criteri de conformitat s'ha de considerar en combinació amb el criteri de conformitat 3.2.1, que imposa límits als canvis de contingut o de context com a resultat d'una acció de l'usuari.
La intenció d'aquest criteri de conformitat és garantir que els usuaris amb discapacitat disposin de prou temps per interactuar amb el contingut web sempre que sigui possible. Les persones amb ceguesa, baixa visió, problemes de destresa i limitacions cognitives poden necessitar més temps per llegir el contingut o dur a terme funcions com emplenar formularis. Si les funcions web es basen en el temps, a alguns usuaris els serà més difícil fer les accions requerides abans d'arribar al límit de temps. Això pot fer que el servei els resulti inaccessible. Dissenyar funcions que no depenguin del temps ajudarà les persones amb discapacitat a dur-les a terme amb èxit. Proporcionar opcions per desactivar els límits de temps, personalitzar la durada del temps disponible o sol·licitar una ampliació del temps abans d'arribar al límit ajudarà els qui necessitin més temps del previst per completar satisfactòriament les tasques. Aquestes opcions s'enumeren en l'ordre en què són més útils per a l'usuari. Desactivar els límits de temps és millor que personalitzar-ne la durada, que alhora és millor que sol·licitar més temps abans d'arribar al límit.
Qualsevol procés que es produeixi sense que l'iniciï l'usuari després d'un cert interval o a un ritme periòdic es considera un límit de temps. Això inclou les actualitzacions parcials o totals del contingut (per exemple, la recàrrega de la pàgina), els canvis en el contingut o l'expiració d'una finestra amb una oportunitat perquè l'usuari reaccioni a una petició d'acció.
També s'hi inclou el contingut que avança o s'actualitza a un ritme superior a la capacitat de lectura o d'interpretació de l'usuari. En altres paraules, el contingut animat, en moviment o amb desplaçaments imposa límits de temps a les possibilitats de lectura dels usuaris.
En alguns casos, però, no és possible canviar els límits de temps (per exemple, en una subhasta o en un altre esdeveniment que es desenvolupa en temps real) i, per tant, s'ofereixen excepcions per a aquests casos.
Notes sobre els límits de temps del servidor
Les redireccions temporitzades del servidor es poden trobar més endavant, als errors habituals.
Les redireccions no temporitzades (per exemple, codis de resposta 3xx) no són aplicables perquè no hi ha límits de temps: funcionen instantàniament.
Aquest criteri de conformitat s'aplica únicament als límits de temps fixats pel mateix contingut. Per exemple, si el límit de temps s'inclou per raons de seguretat, es considera que el fixa el mateix contingut, ja que el límit està dissenyat per formar part de la presentació i de l'experiència d'interacció d'aquest contingut. Els límits establerts externament al contingut, com ara per l'agent d'usuari o per factors intrínsecs a Internet, no estan sota el control de l'autor i no estan subjectes als requisits de conformitat amb les WCAG. Els límits de temps establerts pels servidors web haurien d'estar sota el control de l'autor i es tracten en altres criteris de conformitat. (També s'hi poden aplicar els criteris de conformitat 2.2.3, 2.2.4 i 2.2.5.)
Es va triar deu vegades el valor per defecte a partir de l'experiència clínica i d'altres pautes. Per exemple, si a un usuari se li concedeixen 15 segons per poder respondre i prémer un commutador, 150 segons serien suficients perquè gairebé tots els usuaris poguessin prémer el commutador, fins i tot si tenen problemes.
Els 20 segons també es basen en l'experiència clínica i en altres pautes. Per prémer 'qualsevol commutador', 20 segons són suficients per a gairebé tots els usuaris, incloses les persones amb espasticitat. Alguns poden fallar, però alguns no ho podrien fer amb cap límit de temps. Es requereix un interval raonable en sol·licitar més temps, ja que en algunes aplicacions un temps arbitràriament llarg pot comportar riscos per a la seguretat de tots els usuaris, incloses les persones amb discapacitat. Per exemple, en els quioscs o terminals que s'utilitzen per a transaccions financeres, és molt habitual que les persones se'n vagin sense desconnectar-se. Això les deixa exposades als qui arribin darrere seu. Proporcionar un període llarg d'inactivitat abans de preguntar i després un període llarg perquè la persona indiqui que hi és present pot deixar els terminals oberts a l'abús. Si no hi ha activitat, el sistema hauria de preguntar si l'usuari hi és. A continuació, hauria de demanar una indicació que la persona hi és ('premeu una tecla') i després esperar prou temps perquè gairebé qualsevol persona pugui respondre. Per 'prémer una tecla', 20 segons complirien aquest propòsit. Si la persona indica que encara hi és, el dispositiu hauria de retornar l'usuari a la condició exacta en què es trobava abans de la pregunta.
Es van triar 20 hores com a límit màxim perquè és més llarg que una jornada laboral completa.
Les persones amb discapacitat física sovint necessiten més temps per reaccionar, escriure i completar activitats. Les persones amb baixa visió necessiten més temps per localitzar els elements a la pantalla i llegir. Les persones cegues que utilitzen lectors de pantalla poden necessitar més temps per entendre l'estructura de la pàgina, trobar la informació i operar els controls. Les persones amb limitacions cognitives o de llenguatge necessiten més temps per llegir i entendre. Les persones sordes que es comuniquen en llengua de signes poden necessitar més temps per llegir la informació escrita en text (que pot ser una segona llengua per a elles).
En circumstàncies en què un intèrpret de llengua de signes transmet el contingut sonor a un usuari sord, el control sobre els límits de temps també és important.
Les persones amb dificultats de lectura, limitacions cognitives i problemes d'aprenentatge que puguin necessitar més temps per llegir i entendre la informació podran disposar de temps addicional posant en pausa el contingut.
Un lloc utilitza un límit de temps fixat pel servidor per ajudar a protegir els consumidors que es puguin allunyar de l'ordinador. Després d'un cert interval d'inactivitat, la pàgina web pregunta si l'usuari necessita més temps. Si no obté resposta, s'esgota el temps d'espera.
Una pàgina web té un camp que s'actualitza automàticament amb els últims titulars de manera rotatòria. Hi ha un control interactiu que permet a l'usuari ampliar l'interval entre cada actualització fins a deu vegades el temps fixat. El control es pot operar amb un ratolí o amb un teclat.
Una pàgina web inclou una animació amb un text que apareix i desapareix. En alguns casos, el text es desplaça per la pantalla i, en d'altres, només es mostra durant un interval curt abans de fondre's amb el color de fons. La pàgina inclou un botó de pausa per als usuaris que tenen dificultats per llegir tot el text abans que desaparegui.
En una subhasta, hi ha un límit de temps perquè els usuaris presentin una oferta. Com que el límit de temps s'aplica a tots els usuaris que volen fer una oferta, seria injust ampliar el termini per a un usuari en concret. Per aquest motiu, cal tenir un límit de temps per a aquest tipus d'activitats i aquest criteri de conformitat no requereix que es proporcioni cap ampliació, ajustament o desactivació dels límits de temps.
Un lloc de compra d'entrades en línia dona a l'usuari dos minuts per confirmar una compra abans que els seients es tornin al sistema. Com que les entrades en aquests llocs es poden vendre molt ràpidament, retenir una entrada durant més temps podria invalidar la naturalesa del lloc; per tant, és un cas en què el temps és essencial. No obstant això, el lloc permet fer el màxim nombre de processos possible sense establir terminis, per exemple, permetent als usuaris proporcionar la informació sobre la destinació, la forma de pagament, etcètera, abans d'entrar en l'etapa de confirmació, en què el temps és un factor crític.
Un lloc de compra d'entrades en línia dona a l'usuari dos minuts per confirmar una compra dels seients triats, però l'avisa quan el temps està a punt d'acabar-se i li permet ampliar el termini diverses vegades amb una acció simple, com fer clic en un botó que diu 'Amplia el temps límit'.
Vídeo en castellà amb subtítols en català. Mira'l a YouTube (WCAG 2.2.1 Temps ajustable)
Tècniques suficients, tècniques recomanades i errors habituals que el W3C associa a aquest criteri de conformitat, traduïts per ADDAW. Una tècnica suficient n'hi ha prou per si sola per complir el criteri en la situació indicada; les recomanades van més enllà del mínim; els errors descriuen situacions que l'incompleixen. Les fitxes de cada tècnica estan en castellà.