Aquesta és una traducció no oficial al català feta per ADDAW. Pot contenir errors: l'únic document oficial i normatiu és l'original en anglès de les Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.2 del W3C. També la pots llegir en castellano.
El contingut es pot presentar sense perdre informació ni funcionalitat, i sense requerir desplaçament en dues dimensions, per a:
Excepció: les parts del contingut que requereixen aquest desplaçament en dues dimensions pel seu ús o significat.
L'objectiu d'aquest criteri de conformitat és donar suport a les persones amb baixa visió que necessiten ampliar el text i llegir-lo en una sola columna. Quan s'utilitza el zoom del navegador per escalar el contingut al 400%, el contingut es reorganitza, és a dir, es presenta en una sola columna perquè no calgui desplaçar-se en més d'una direcció.
Per a les persones amb baixa visió, el text ampliat amb reorganització permet la lectura. És crític. L'ampliació permet percebre els caràcters. La reorganització permet el seguiment, que consisteix a seguir les línies de text, incloent-hi passar del final d'una línia al començament de la següent.
Evitar la necessitat de desplaçar-se en la direcció de la lectura per mostrar línies que queden tallades per la finestra de visualització és important, ja que aquest desplaçament augmenta significativament l'esforç necessari per llegir. També és important que el contingut no quedi amagat fora de la pantalla. Per exemple, fer zoom en una pàgina de desplaçament vertical no ha de fer que el contingut quedi amagat en un costat.
Com funciona el reajustament (reflow)
Els agents d'usuari per a tecnologies com HTML/CSS, PDF i ePub tenen mètodes per reorganitzar el contingut i adaptar-lo a l'amplada de la finestra (viewport). Quan s'escriu de manera adequada, el contingut de la pàgina es pot reorganitzar (ajustar) per mantenir-se dins dels límits de la finestra (viewport) quan els usuaris fan zoom per augmentar la mida del contingut. Les relacions espacials del contingut poden canviar quan els usuaris fan zoom, però tota la informació i la funcionalitat han de continuar estant disponibles.
El suport per al reajustament del contingut també es coneix com a «disseny web adaptatiu» (responsive). S'habilita mitjançant consultes de mitjans (media queries) CSS que reformategen el contingut web per a diferents amplades de viewport (en punts de ruptura específics) per proporcionar dissenys optimitzats per a dispositius mòbils com tauletes o telèfons intel·ligents. Cal destacar que aquests punts de ruptura no s'activen només amb viewports més estrets, sinó també quan els usuaris fan servir la funció de zoom del navegador per ampliar la pàgina.
En un navegador d'escriptori al 100% (escala predeterminada), les pàgines web típiques que admeten el reajustament mostren el contingut en dues, tres o més columnes. En fer zoom, en algun moment s'activarà un canvi de disseny, de manera que el contingut es mostrarà en menys columnes. A una escala d'ampliació del 200% o més, el contingut generalment es mostrarà en una sola columna. Les parts del contingut que eren a les columnes laterals, com ara un menú de navegació o contingut complementari, ara solen aparèixer a sobre o a sota del contingut principal.
Distància de visualització i resolució de pantalla
El valor de 320 píxels CSS es va triar com una mida mínima raonable que els autors poden assolir. Aquest valor correspon a l'amplada de viewport que indiquen les pantalles petites dels dispositius mòbils habituals. L'amplada de 320 píxels CSS correspon exactament a una finestra de navegador d'escriptori de 1.280 píxels d'amplada amb un zoom del 400%. Cal tenir en compte que el 400% s'aplica a la dimensió, no a l'àrea. Això significa quatre vegades l'amplada i quatre vegades l'alçada predeterminades.

Figura 1 Una lletra de la mateixa mida en píxels CSS en diferents pantalles amb diferents resolucions.
Quan llegim, la mida de la lletra no és tan important com la imatge que projecta a la retina de l'ull. Els telèfons estan dissenyats per a una visualització propera, mentre que els ordinadors d'escriptori estan dissenyats per a una visualització a més distància. Com a resultat, una lletra de 16 píxels en un telèfon és físicament més petita que una lletra de 16 píxels en un ordinador d'escriptori. Això no és un problema, perquè totes dues mides de lletra projecten la mateixa imatge a la retina si es veuen a la distància prevista.
La visibilitat i la disponibilitat del contingut
La quantitat de contingut visible pot canviar a diferents escales. Per exemple, els menús de navegació que són completament visibles en el disseny d'escriptori sovint es redueixen a menys elements, o fins i tot a un sol botó de menú (el patró de la icona «hamburguesa»), per ocupar menys espai a la pantalla.
El criteri de conformitat es compleix sempre que tot el contingut i la funcionalitat continuïn estant completament disponibles, ja sigui directament, mostrats mitjançant controls accessibles o accessibles mitjançant enllaços directes.
Excepcions de contingut per al reajustament
El contingut que requereix un disseny bidimensional pel seu ús o significat no es pot reajustar sense perdre significat, de manera que queda fora de l'abast d'aquest criteri de conformitat. Per exemple, les imatges i els vídeos són per naturalesa bidimensionals. Tallar una imatge en blocs i apilar-los faria que el contingut fos inutilitzable, de manera que queda fora de l'abast. És acceptable proporcionar desplaçament bidimensional per a aquest tipus de contingut. Tanmateix, és possible que aquests elements es mantinguin dins dels límits de la finestra de visualització amb nivells de zoom de fins al 400% (vegeu les tècniques recomanades).
Les taules de dades complexes tenen una relació bidimensional entre els encapçalaments i les cel·les de dades. Aquesta relació és essencial per transmetre el contingut. Per tant, aquest criteri de conformitat no s'aplica a les taules de dades completes, i és acceptable proporcionar-hi desplaçament bidimensional. Tanmateix, les cel·les de les taules de dades s'han d'ajustar al requisit de mida, tret que la cel·la contingui tipus de contingut que també requereixin un disseny bidimensional pel seu ús o significat.
Les interfícies que proporcionen barres d'eines per editar contingut han de mostrar tant el contingut com la barra d'eines a la finestra de visualització. Segons el nombre de botons de la barra d'eines, pot ser que la barra d'eines s'hagi de desplaçar en la direcció del text (per exemple, horitzontalment en una pàgina amb desplaçament vertical). Per tant, aquest criteri de conformitat no s'aplica a les interfícies que proporcionen barres d'eines.
Disseny web adaptatiu i altres maneres de complir aquest criteri de conformitat
Utilitzar el disseny web adaptatiu és el mètode més eficaç per aconseguir l'objectiu de permetre que les persones facin zoom al 400%. Cada variació (punt de ruptura de CSS) de la pàgina en el mateix URL ha de complir les normes (compareu Conformitat per a WCAG 2.1).
Per a les organitzacions que utilitzen sistemes heretats o que, per algun motiu, no poden actualitzar els seus mètodes de disseny, una versió alternativa que compleixi les normes podria ser un lloc web mòbil amb un disseny fix de 320 píxels d'amplada. L'usuari ha de poder trobar aquesta versió des del lloc web predeterminat.
Evitar el desplaçament en llengües escrites horitzontalment i verticalment
El criteri de conformitat s'aplica tant a les llengües escrites horitzontalment com a les escrites verticalment. Ampliar la pàgina en les llengües escrites horitzontalment, en què les pàgines es desplacen verticalment per defecte (per exemple, l'anglès), no hauria de requerir desplaçament horitzontal. Ampliar la pàgina en les llengües escrites verticalment, que es desplacen horitzontalment per defecte, no hauria de requerir desplaçament vertical.
La relació entre el reajustament dels elements i el criteri de conformitat 1.4.4 Canvi de mida del text
L'objectiu del criteri de conformitat de reajustament dels elements és permetre que els usuaris facin zoom sense haver de desplaçar-se en dues direccions. El criteri de conformitat 1.4.4 Canvi de mida del text també s'aplica, de manera que hauria de ser possible augmentar la mida de tot el text almenys fins al 200% i, alhora, complir el requisit de reajustament. En la majoria de les implementacions, s'espera que el text continuï augmentant de mida a mesura que augmenta l'ampliació, de manera que els usuaris puguin ampliar el text fins al 400% (i més enllà). En una implementació en què el text no augmenti de mida de manera constant a mesura que les persones fan zoom (com quan es transforma a partir d'una consulta de mitjans per adaptar-se a l'ús en una pantalla petita), encara ha de ser possible arribar al 200% d'ampliació del text per complir el criteri de canvi de mida del text.
Per exemple, si amb la configuració de zoom predeterminada del navegador del 100% el text s'estableix en 20px quan la finestra té una amplada de 1.280px, el mateix text de 20px amb un zoom del 200% suposaria una mida de text del 200%. Amb un zoom del 400%, l'autor pot decidir establir la mida del text en 10px: el text continuaria estant ampliat al 200% en comparació amb la configuració de zoom predeterminada del navegador del 100%. No cal aconseguir un augment del 200% del text en cada punt de ruptura, però ha de ser possible obtenir un augment del 200% del text d'alguna manera.
Navegadors en sistemes operatius mòbils
La majoria dels navegadors dels sistemes operatius mòbils no combinen la reorganització del contingut i el zoom de la mateixa manera que els navegadors d'escriptori. Aquests navegadors mòbils normalment admeten la reorganització del contingut en canviar l'orientació del dispositiu, cosa que ajusta el contingut a la nova amplada de visualització. Tanmateix, aquests navegadors mòbils només poden ampliar el contingut per complir el criteri de conformitat 1.4.4 Canvi de mida del text de maneres que no limiten la reorganització del contingut a una sola dimensió, per exemple, fent servir un gest de pinça per escalar el contingut o un doble toc en una columna concreta perquè ocupi tota l'amplada de visualització. Això significa que el contingut ampliat en la majoria dels navegadors mòbils implica desplaçament bidimensional independentment del que faci l'autor.
Els agents d'usuari mòbils poden oferir la reorganització del contingut quan els usuaris l'amplien, com demostra el navegador Dolphin per a Android. Per tant, la manca de suport per a la reorganització del contingut ampliat en els navegadors dels sistemes operatius mòbils es pot considerar un problema de suport dels agents d'usuari.
Un lloc web utilitza disseny adaptatiu. Quan una persona fa zoom a més del 300%, el disseny s'ajusta a una sola columna. L'usuari pot llegir el contingut fàcilment i no s'ha de desplaçar lateralment per llegir.
En un PDF creat per complir l'estàndard d'accessibilitat universal de PDF (ISO 14289), el contingut es pot reorganitzar i ampliar perquè una persona amb baixa visió el pugui llegir.
Vídeo en castellà amb subtítols en català. Mira'l a YouTube (WCAG 1.4.10 Reajustament dels elements)
Tècniques suficients, tècniques recomanades i errors habituals que el W3C associa a aquest criteri de conformitat, traduïts per ADDAW. Una tècnica suficient n'hi ha prou per si sola per complir el criteri en la situació indicada; les recomanades van més enllà del mínim; els errors descriuen situacions que l'incompleixen. Les fitxes de cada tècnica estan en castellà.