Productes existents: línia de base, redissenys, migracions i retirada

La majoria dels equips no comencen de zero: hereten un producte amb anys d'història, codi de diverses generacions i contingut publicat per desenes de persones. Les lliçons anteriors descriuen com hauria de funcionar el cicle; aquesta explica com incorporar-lo a un producte que ja existeix i com travessar sense perdre accessibilitat els tres moments més delicats de la seva vida: el redisseny, la migració de plataforma i la retirada.

Establir la línia de base

Abans de decidir res, mesura d'on parteixes. La línia de base combina una avaluació manual sobre una mostra representativa, seguint WCAG-EM (s'obre en una finestra nova) i incloent-hi els processos complets, i un rastreig automàtic de tot el lloc o de la major part possible. El valuós no és el nombre total de troballes, sinó classificar-les per origen:

• Plantilla o component: l'error és a la capçalera, el menú, el peu, un formulari compartit o un component que es repeteix. Es corregeix una vegada i desapareix de totes les pàgines.
• Contingut: imatges sense text alternatiu, PDF sense etiquetar, encapçalaments fets servir pel seu aspecte. Es corregeix element per element i, sobretot, s'evita formant qui publica i configurant el gestor de continguts.
• Tercers: xat, pagaments, mapes, galetes. Es resol negociant amb el proveïdor o substituint-lo.
• Flux: problemes que només apareixen en recórrer un procés, com un temps límit, un pas que perd les dades o un CAPTCHA sense alternativa. Exigeix redissenyar el pas.

Aquesta classificació sol revelar que una part important de les troballes prové d'unes poques plantilles i components. Aquí hi ha la primera oportunitat, perquè és la correcció amb més retorn; registra-les al registre de deute que vas veure a la lliçó sobre l'sprint.

Remeiar, reconstruir o substituir per parts

Amb la línia de base a la mà, la pregunta estratègica és què fer amb el producte. Hi ha tres camins, i l'elecció depèn més de l'arquitectura i de la vida que li queda al producte que de la gravetat de les troballes.

El tercer camí es coneix en enginyeria com a patró strangler fig («figuera estranguladora»): l'aplicació nova va substituint seccions de l'antiga fins que aquesta deixa de fer-se servir. Per a l'accessibilitat sol ser una bona opció, perquè cada secció nova surt ja amb els components accessibles del design system i la millora arriba a les persones usuàries des dels primers mesos, no al final d'un projecte de dos anys.

Redissenys: no perdre el que ja funcionava

Un redisseny és la millor ocasió per aplicar el cicle complet des de la fase de definició: l'accessibilitat entra a l'encàrrec de disseny, la nova paleta es valida com a tokens abans d'aprovar-se i els components es construeixen sobre patrons APG (s'obre en una finestra nova). Però també és una ocasió freqüent de retrocés: el nou disseny elimina l'enllaç per saltar al contingut, aplana la jerarquia d'encapçalaments per estètica, substitueix botons amb text per icones sense nom o rebaixa el contrast del text secundari. Protegeix-te'n amb dues pràctiques:

• Inventari del que funciona: abans de redissenyar, llista el que la versió actual fa bé (enllaços de salt, dreceres, taules ben marcades, formularis correctes) i converteix-ho en requisits del nou disseny.
• Comparació amb la línia de base: executa les mateixes proves automàtiques i manuals sobre les mateixes pantalles a la versió antiga i a la nova. La nova no hauria de sortir amb més troballes que l'antiga en cap categoria.

Migracions de plataforma i de contingut

Canviar de gestor de continguts, de framework o de plataforma de comerç electrònic és una operació d'alt risc per a l'accessibilitat del contingut, perquè els scripts de migració traslladen dades, no significat. Els problemes típics són:

• El text alternatiu es perd perquè el camp d'origen no s'ha assignat a cap camp de destinació.
• Els encapçalaments es converteixen en paràgrafs en negreta, o a l'inrevés.
• Les taules de dades perden les cel·les d'encapçalament o arriben convertides en imatges.
• Els vídeos arriben sense subtítols i els documents sense les seves versions accessibles.
• Desapareix la marca d'idioma dels fragments en una altra llengua (3.1.2 Idioma de les parts), una cosa habitual en webs bilingües de comunitats amb llengua cooficial.

<!-- Origen -->
<h2>Requisits</h2>
<img src="oficina.jpg" alt="Entrada de l'oficina d'atenció, amb rampa d'accés">

<!-- Destinació després d'una migració mal mapada -->
<p><strong>Requisits</strong></p>
<img src="oficina.jpg">

Prevenir-ho és senzill si es planifica: inclou els camps d'accessibilitat al mapa de camps de la migració, migra primer una mostra i compara-la amb l'origen, i automatitza comprovacions abans i després: nombre d'imatges sense alt, estructura d'encapçalaments, taules sense th, vídeos sense pista de subtítols, fragments amb atribut lang. Si qualsevol d'aquestes xifres empitjora, la migració s'atura fins a saber per què.

Si la migració inclou triar un gestor de continguts nou, avalua'l també com a eina d'autor. Les Authoring Tool Accessibility Guidelines 2.0 (ATAG 2.0 (s'obre en una finestra nova)) del W3C distingeixen dues parts: que la interfície de la mateixa eina sigui accessible per a qui publica (part A) i que l'eina ajudi a produir contingut accessible (part B), per exemple demanant el text alternatiu en pujar una imatge, oferint encapçalaments reals a l'editor o avisant de problemes abans de publicar. Una eina que compleix la part B frena bona part de la degradació per contingut que vas veure a la lliçó «Operació».

Retirada i arxiu

El cicle de vida també s'acaba. En retirar un servei, una secció o una app:

• Anuncia la retirada amb antelació per canals accessibles i indica l'alternativa: un altre servei, un altre canal o l'atenció presencial.
• Mantén redireccions cap a l'alternativa durant un temps raonable; un enllaç trencat enmig d'un tràmit deixa qualsevol persona sense sortida.
• Actualitza la declaració d'accessibilitat i retira l'app de les botigues si es deixa de mantenir.
• Tracta amb cura el contingut d'arxiu. La Directiva (UE) 2016/2102 (PDF, s'obre en una finestra nova) i el RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) exclouen, amb condicions, els continguts d'arxiu que no es necessiten per a processos administratius actius ni s'actualitzen després de la data que fixa la norma. L'exclusió no serveix per apartar contingut que continua en ús: si un document antic es necessita per a un tràmit vigent, s'ha d'oferir en format accessible, almenys quan se sol·liciti.

document.querySelectorAll('img:not([alt])').length
[...document.querySelectorAll('h1,h2,h3,h4,h5,h6')].map(h => h.tagName + ' ' + h.textContent.trim()).join('\n')

Resum

• La línia de base combina avaluació manual amb WCAG-EM i rastreig automàtic, i classifica les troballes per origen: plantilla, contingut, tercers o flux.
• Remeiar, reconstruir o substituir per parts es decideix per l'arquitectura i la vida restant del producte; mentre es reconstrueix, els bloquejants actuals es corregeixen igualment.
• En un redisseny, inventaria el que ja funciona i compara la versió nova amb la línia de base per no retrocedir.
• Les migracions traslladen dades, no significat: mapa els camps d'accessibilitat, prova amb una mostra, compara abans i després i avalua el nou gestor amb ATAG 2.0.
• La retirada es comunica amb alternativa i redireccions, i l'exclusió de continguts d'arxiu no empara contingut que continua en ús.