Principis d'accessibilitat mòbil: tàctil, mida, orientació i gestos (WCAG2ICT)

Les WCAG es van escriure per al web, però els seus principis (perceptible, operable, comprensible, robust) són independents de la tecnologia. El document WCAG2ICT del W3C («Guidance on Applying WCAG 2 to Non-Web Information and Communications Technologies», nota del grup de treball actualitzada el 2024 per cobrir les WCAG 2.2) explica com interpretar cada criteri en programari no web, incloses les aplicacions natives. L'EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova) l'incorpora al seu capítol 11. Aquesta lliçó fixa el marc i els principis específics de l'entorn mòbil abans d'entrar en el codi.

Què canvia al mòbil

• Entrada tàctil: no hi ha cap punter precís ni teclat físic per defecte. Les persones amb tremolor, mobilitat reduïda o que fan servir el mòbil amb una mà necessiten objectius grans i gestos simples.
• Pantalla petita i variable: l'usuari pot ampliar el text fins a un 200-300 % des de la configuració del sistema; la interfície s'ha d'adaptar, no truncar.
• Tecnologies de suport del sistema: VoiceOver i TalkBack (lectors de pantalla), Zoom/Ampliació, Voice Control/Accés per veu, Switch Control/Switch Access, Full Keyboard Access, teclats Bluetooth. L'aplicació no «afegeix» accessibilitat: exposa informació perquè aquests serveis funcionin.
• Context d'ús: llum solar, soroll, moviment, atenció dividida. Moltes pràctiques d'accessibilitat (contrast, subtítols, missatges clars) beneficien tothom en aquestes condicions.

WCAG2ICT: com es tradueixen els criteris

WCAG2ICT substitueix els termes web pels seus equivalents: «pàgina web» passa a ser «programari» o «pantalla»; «conjunt de pàgines» passa a «conjunt de programes»; «determinat per programari» vol dir exposat per mitjà de l'API d'accessibilitat de la plataforma (UIAccessibility a iOS, AccessibilityNodeInfo a Android). La majoria dels criteris A i AA s'apliquen tal com són; alguns requereixen interpretació:

Mida i espaiat dels objectius

El criteri 2.5.8 de les WCAG 2.2 fixa un mínim de 24×24 (no figura a l'EN 301 549 v3.2.1, basada en les WCAG 2.1); les Human Interface Guidelines d'Apple recomanen 44×44 punts i Material Design 48×48 dp amb 8 dp de separació. Aplica la guia de plataforma: és el que esperen els usuaris i el que mesuren les eines (Accessibility Scanner marca els objectius de menys de 48 dp). Els casos problemàtics habituals: icones de 24 dp sense farciment tàctil, enllaços dins de paràgrafs, botons de tancar a les cantonades, controls de carrusel, cel·les de calendari. La solució sol ser augmentar l'àrea tàctil sense canviar la icona (farciment, minimumInteractiveComponentSize() a Compose, hitTest ampliat a UIKit).

Gestos: sempre amb alternativa

Els gestos personalitzats xoquen amb els lectors de pantalla: quan VoiceOver o TalkBack estan actius, intercepten els gestos (un lliscament cap a la dreta passa a l'element següent, no obre el menú lateral). Regles pràctiques:

1. Qualsevol gest personalitzat té un equivalent visible i enfocable (botó, element de menú).
2. Exposa les accions com a accions d'accessibilitat (custom actions a iOS, accessibility actions a Android) perquè el lector de pantalla les ofereixi al seu menú d'accions.
3. No facis servir tocs dobles o llargs com a única via: el doble toc és el gest d'activació del lector de pantalla.
4. Evita gestos a les vores de la pantalla que col·lideixin amb els del sistema.

Escalat del text i disposició

Els sistemes ofereixen una mida de text global (iOS: Configuració > Pantalla i brillantor > Mida del text, i a Accessibilitat fins a mides «AX5»; Android: Mida de la lletra i Mida de visualització). L'aplicació ha de fer servir les unitats i les API escalables (UIFont.preferredFont, estils de text de SwiftUI, unitats sp a Android) i disposar la interfície amb restriccions que permetin créixer: textos que passen a diverses línies, files de controls que s'apilen en vertical, desplaçament vertical quan no hi cap. Els errors típics: textos truncats amb «…», botons amb el text tallat, pestanyes inferiors il·legibles, alçada de cel·la fixa.

Altres principis

• Contrast: igual que al web (4,5:1 per al text, 3:1 per als components); afegeix proves amb el mode fosc i amb «Augmentar el contrast» del sistema.
• Moviment: respecta «Reduir el moviment» del sistema (2.3.3 Animació a partir d'interaccions, de nivell AAA però molt recomanable; 2.2.2 Posar en pausa, aturar, amagar per al contingut en moviment automàtic).
• Temps: tancaments de sessió per inactivitat amb avís i possibilitat d'ampliar el temps (2.2.1).
• Notificacions i canvis: anunciar els canvis de pantalla i els missatges d'estat a la tecnologia de suport (4.1.3 Missatges d'estat).
• Autenticació: 3.3.8 Autenticació accessible (mínim): permetre la biometria i el gestor de contrasenyes, no exigir memoritzar ni transcriure codis sense alternativa.
• Ajuda i contacte: 3.2.6 Ajuda coherent, al mateix lloc a cada pantalla.

Resum

• WCAG2ICT explica com aplicar les WCAG 2.2 a les aplicacions natives, i l'EN 301 549 v3.2.1 (capítol 11) ho fa amb els criteris de les WCAG 2.1; l'API d'accessibilitat de la plataforma és l'equivalent de l'HTML semàntic.
• Orientació lliure (1.3.4), text escalable al 200 % sense pèrdua (1.4.4), objectius de 44 pt/48 dp (més que el mínim del 2.5.8).
• Tot gest complex, d'arrossegament o de moviment del dispositiu té una alternativa d'un toc i s'exposa com a acció d'accessibilitat.
• Les accions s'executen en aixecar el dit; res de doble toc o pulsació llarga com a única via.
• El contrast, reduir el moviment, el temps ajustable, els missatges d'estat i l'autenticació accessible s'apliquen igual que al web.