Aquesta és una traducció no oficial al català feta per ADDAW. Pot contenir errors: l'únic document oficial i normatiu és l'original en anglès de les Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.2 del W3C. També la pots llegir en castellano.
Per als components d'interfície amb etiquetes que inclouen text o imatges de text, el nom accessible conté el text que es presenta visualment.
Una bona pràctica és posar el text de l'etiqueta al començament del nom accessible.
L'objectiu d'aquest criteri de conformitat és garantir que les paraules que etiqueten visualment un component siguin també les paraules associades al component de manera programàtica. Això ajuda a garantir que les persones amb discapacitat puguin confiar en les etiquetes visibles com a mitjà per interactuar amb els components.
La majoria dels controls van acompanyats d'una etiqueta de text visible. Aquestes mateixes etiquetes tenen un nom programàtic, també conegut com a nom accessible. Els usuaris generalment tenen una experiència molt millor si les paraules i els caràcters de l'etiqueta visible d'un control coincideixen amb el nom accessible o hi estan continguts. Quan coincideixen, els usuaris d'entrada de veu (és a dir, usuaris d'aplicacions de reconeixement de veu) poden navegar pronunciant les etiquetes de text visibles dels components, com ara menús, enllaços i botons, que apareixen a la pantalla. Els usuaris amb discapacitat visual que utilitzen la conversió de text a veu (per exemple, lectors de pantalla) també tindran una experiència millor si el text que escolten coincideix amb el text que veuen a la pantalla.
Cal destacar que aquest criteri de conformitat no s'aplica als components que no tenen una etiqueta de text visible.
Quan hi ha etiquetes de text i estan correctament vinculades als components de la interfície d'usuari mitjançant pràctiques d'autoria establertes, l'etiqueta i el nom solen coincidir. Quan no coincideixen, els usuaris d'entrada de veu que intenten utilitzar l'etiqueta de text visible com a mitjà de navegació o de selecció (per exemple, «moure a Contrasenya») no ho aconseguiran. La navegació basada en la veu falla perquè l'etiqueta visible que pronuncien els usuaris no coincideix amb el nom accessible habilitat com a ordre d'entrada de veu (o no en forma part). A més, quan el nom accessible és diferent de l'etiqueta visible, pot funcionar com una ordre oculta que els usuaris d'entrada de veu poden activar accidentalment.
Les discrepàncies entre les etiquetes visibles i els noms programàtics dels controls són encara més problemàtiques per als usuaris d'entrada de veu i de conversió de text a veu que també tenen dificultats cognitives. Les discrepàncies creen una càrrega cognitiva addicional per als usuaris d'entrada de veu, que han de recordar dir una ordre de veu diferent de l'etiqueta visible que veuen en un control. També suposa una càrrega cognitiva addicional per a un usuari de conversió de text a veu haver d'assimilar i comprendre una sortida de veu que no coincideix amb l'etiqueta visible.
Perquè el text de l'etiqueta i el nom accessible coincideixin, primer cal determinar quin text de la pantalla s'ha de considerar l'etiqueta d'un control determinat. Sovint hi ha diverses cadenes de text en una interfície d'usuari que poden ser rellevants per a un control. Tanmateix, hi ha raons per les quals és millor interpretar de manera conservadora que l'etiqueta és només el text més proper.
Convencionalment, l'etiqueta dels components de la interfície d'usuari és la cadena de text adjacent. La posició típica en els idiomes que s'escriuen d'esquerra a dreta és:
És important decantar-se per tractar només el text adjacent com a etiqueta, perquè les interpretacions àmplies del que constitueix una etiqueta de text poden posar en perill el valor d'aquest criteri de conformitat (CC) en reduir-ne la predictibilitat. Limitar l'etiqueta a l'única cadena de text que és a prop del component facilita que els desenvolupadors, els provadors i els usuaris finals identifiquin l'etiqueta que s'ha d'avaluar en aquest CC. La interpretació predictible de l'etiqueta permet als usuaris de tecnologies de reconeixement de veu interactuar amb l'element mitjançant la seva etiqueta situada en la posició convencional, i permet als usuaris de tecnologies de lectura de pantalla gaudir de coherència entre l'etiqueta visible propera i el nom anunciat del component.
Cal destacar que el text de marcador de posició dins d'un camp d'entrada no es considera un mitjà apropiat per proporcionar una etiqueta. L'especificació d'HTML5 estableix que l'atribut de marcador de posició no s'ha d'utilitzar com a alternativa a una etiqueta. Tanmateix, val la pena esmentar que «etiqueta» en aquesta declaració d'HTML5 apareix en format de codi i enllaça amb l'element label. Als efectes d'aquest criteri de conformitat d'etiqueta en el nom, «etiqueta» no s'utilitza en un sentit programàtic, sinó que simplement fa referència a una cadena de text visualment propera a un component. Per tant, si no hi ha cap altra cadena de text propera (com es descriu en la llista anterior), i un camp d'entrada conté text de marcador de posició, aquest text es pot considerar candidat per a l'etiqueta en el nom. Això ho avalen tant el càlcul del nom accessible (que es tracta més endavant) com el sentit pràctic que, quan no es proporciona una etiqueta visible d'una altra manera, és probable que un usuari d'entrada de veu intenti utilitzar el valor del text de marcador de posició com a mitjà per interactuar amb el camp.
Les etiquetes de text «expressen alguna cosa en llenguatge humà»
Caràcters de text simbòlics
Als efectes d'aquest CC, el text no s'ha de considerar una etiqueta visible si s'utilitza de manera simbòlica en lloc d'expressar directament alguna cosa en llenguatge humà, segons la definició de text de les Pautes d'accessibilitat per al contingut web (WCAG, per les sigles en anglès). Per exemple, el criteri de conformitat 1.4.5 Imatges de text descriu consideracions sobre els «caràcters de text simbòlics». En l'exemple d'imatges de text, «B», «I» i «ABC» apareixen en icones d'un editor de text, on s'utilitzen com a símbols de les funcions Negreta, Cursiva i Ortografia, respectivament. En aquest cas, el nom accessible hauria de ser la funció que fa el botó (per exemple, «Revisar l'ortografia» o «Comprovar l'ortografia»), no els caràcters simbòlics visibles. A la figura següent es mostra un editor de text semblant.
![]()
Figura 1. Detall de l'editor de text enriquit de Github, que mostra diverses icones sense etiquetes, incloent-hi icones que s'assemblen a caràcters de text.
De la mateixa manera, quan un autor ha utilitzat un símbol de més gran que («>») per imitar l'aparença d'una fletxa cap a la dreta, el text no comunica res en llenguatge humà. És un símbol, que en aquest escenari probablement pretén imitar les icones utilitzades per a un botó de «Reproduir» o una fletxa de «Següent».
Puntuació i majúscules
L'ús de la puntuació i les majúscules en les etiquetes també es pot considerar opcional per la mateixa raó. Per exemple, els dos punts que s'afegeixen convencionalment al final de les etiquetes dels camps no expressen res en llenguatge humà, i les majúscules a la primera lletra de cada paraula d'una etiqueta normalment no alteren el significat de les paraules. Això és especialment rellevant en el context d'aquest CC, ja que s'adreça principalment als usuaris de reconeixement de veu; les majúscules i la majoria dels signes de puntuació se solen ignorar quan un usuari pronuncia una etiqueta com a mitjà d'interacció amb un control.
Tot i que no és un error incloure els dos punts i les majúscules en el nom accessible, un nom calculat «Nom» no s'ha de considerar un error respecte a «Nom:».
Igualment, «Següent...» mostrat visiblement en un botó podria tenir «Següent» com a nom accessible. En cas de dubte, si hi ha una etiqueta visible significativa, feu que la cadena del nom accessible hi coincideixi exactament.
Expressions matemàtiques i fórmules
Les expressions matemàtiques són una excepció a la secció anterior sobre els caràcters simbòlics. Els símbols matemàtics es poden utilitzar com a etiquetes; per exemple, «11x3=33» i «A>B» transmeten un significat. L'etiqueta no s'ha de modificar en el nom accessible, i s'han d'evitar les substitucions per paraules quan s'utilitza una fórmula, ja que hi ha diverses maneres d'expressar la mateixa equació. Per exemple, canviar el nom a «onze multiplicat per tres és equivalent a trenta-tres» podria fer que un usuari que digués «onze per tres igual a trenta-tres» no hi coincidís. És millor deixar les fórmules tal com s'utilitzen en l'etiqueta i confiar en la familiaritat de l'usuari amb el seu programari de reconeixement de veu per aconseguir una coincidència. A més, convertir una etiqueta de fórmula matemàtica en un nom accessible equivalent escrit amb paraules pot crear problemes de traducció. El nom ha de coincidir amb el text de la fórmula de l'etiqueta. Tingueu en compte que una consideració per als autors és utilitzar el símbol adequat en la fórmula. Per exemple, «11x3» (amb una lletra X minúscula o majúscula), «11*3» (amb el símbol d'asterisc) i «11×3» (amb el símbol ×) són fàcils d'interpretar per als usuaris que hi veuen, però és possible que el programari de reconeixement de veu no els reconegui tots com a «11 per 3». S'ha d'utilitzar el símbol d'operador adequat (en aquest cas, el símbol de multiplicació)
Especificació de càlcul del nom i la descripció accessibles
És important entendre com s'obté el nom accessible. L'especificació Accessible Name and Description Computation 1.1 i l'especificació HTML Accessibility API Mappings 1.0 descriuen com es calcula el nom accessible, incloent-hi quins atributs es tenen en compte en el càlcul i en quin ordre de preferència. Si un component té diversos valors d'atributs possibles que es podrien utilitzar com a nom accessible, només es calcularà el valor preferent d'entre aquests valors. Cap dels altres valors menys preferents no formarà part del nom. En general, l'especificació reforça les relacions programàtiques establertes que ja existeixen entre etiquetes i controls.
Altres textos mostrats a la pantalla que estan correctament codificats per complir el criteri de conformitat 1.3.1 Informació i relacions normalment no es tenen en compte en el càlcul del nom accessible d'un component d'interfície d'usuari sense intervenció de l'autor (mitjançant tècniques d'etiquetatge ARIA). Els més habituals són:
Aquesta informació textual pot formar part de la descripció del component. Per tant, des d'un punt de vista programàtic i des de l'enfocament conservador de considerar només un «text adjacent» com a etiqueta, ni els encapçalaments, ni les instruccions, ni les «etiquetes» de grup no s'han de considerar normalment etiquetes als efectes d'aquest criteri de conformitat.
És important tenir en compte que l'especificació permet als autors substituir el nom calculat a partir de la semàntica nativa. Tant aria-label com aria-labelledby tenen prioritat en el càlcul del nom i substitueixen el text visible com a nom accessible fins i tot quan l'etiqueta de text visible està associada programàticament al control. Per aquest motiu, quan ja hi ha una etiqueta visible, s'ha d'evitar l'ús d'aria-label o utilitzar-lo amb cura, i aria-labelledby s'ha d'utilitzar com a complement amb precaució.
Finalment, aria-describedby no s'inclou en el càlcul del nom accessible (en canvi, forma part del càlcul de la descripció accessible). Per convenció, els lectors de pantalla anuncien el text associat a un control mitjançant aria-describedby immediatament després del nom accessible. Per tant, el context dels encapçalaments, les instruccions i les etiquetes de grup es pot proporcionar mitjançant la descripció accessible per ajudar els usuaris de lectors de pantalla sense afectar l'experiència dels qui naveguen amb programari de reconeixement de veu.
Vídeo en castellà amb subtítols en català. Mira'l a YouTube (WCAG 2.5.3 Etiqueta en el nom)
Tècniques suficients, tècniques recomanades i errors habituals que el W3C associa a aquest criteri de conformitat, traduïts per ADDAW. Una tècnica suficient n'hi ha prou per si sola per complir el criteri en la situació indicada; les recomanades van més enllà del mínim; els errors descriuen situacions que l'incompleixen. Les fitxes de cada tècnica estan en castellà.