Les imatges en el flux editorial: guia d'estil, CMS, IA i revisió

La majoria dels errors de text alternatiu no es deuen al fet que ningú no el sàpiga escriure, sinó a com es treballa: la imatge la puja algú que no sap per a què hi és, l'alt s'emplena al final i en bloc, el gestor de continguts el completa tot sol amb el nom del fitxer o la mateixa foto es reutilitza en deu pàgines amb el mateix text. Aquesta lliçó explica com organitzar la feina perquè cada imatge neixi amb l'alternativa correcta: qui fa què, una guia d'estil, la configuració del gestor de continguts, l'ús supervisat de la intel·ligència artificial i la revisió periòdica.

Qui fa què

La regla de fons és senzilla: qui sap per què hi és la imatge a la pàgina és qui n'ha d'escriure l'alternativa. Al voltant d'aquesta persona, cada perfil té la seva part:

Perfil	Responsabilitat sobre les imatges
Redacció i autoria	Decideix la funció de cada imatge i n'escriu l'alt i, si cal, la descripció llarga
Fotografia i disseny gràfic	Lliura imatges sense text incrustat, amb context (qui hi apareix, on, quan) i amb les dades dels gràfics
Edició i revisió	Comprova les alternatives abans de publicar, igual que el titular o l'ortografia
Desenvolupament i maquetació	Configura el gestor de continguts i les plantilles perquè l'alt es demani i es publiqui bé
Responsable d'accessibilitat	Manté la guia d'estil, forma l'equip i fa revisions periòdiques

En el sector públic, aquest últim paper encaixa amb la unitat responsable d'accessibilitat que preveu el RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova), que estudiaràs al nivell 5. En organitzacions petites, diverses d'aquestes funcions recauen en la mateixa persona; l'important és que estiguin assignades.

Una guia d'estil per al text alternatiu

Igual que un llibre d'estil fixa com s'escriuen els titulars, una guia breu (una o dues pàgines) fixa com s'escriuen les alternatives a la teva organització. Convé que inclogui:

• Quan una imatge es considera decorativa, amb exemples propis (fotos d'ambient, capçaleres, il·lustracions genèriques).
• Longitud orientativa i estructura de la frase («qui o què + què fa + detall + context»).
• Com anomenar les persones: nom i càrrec, i quan esmentar trets d'identitat.
• Què cal fer amb els cartells, les imatges amb text, els gràfics i les infografies: sempre amb la seva versió en text.
• Logotips, icones de xarxes socials i imatges enllaçades: com s'anomenen.
• El que està prohibit: «imatge de», noms de fitxer, paraules clau, crèdits fotogràfics dins de l'alt.

Configurar el gestor de continguts

El gestor de continguts (CMS) pot facilitar o sabotejar la feina. El que convé demanar a l'equip tècnic:

• Camp obligatori amb una opció explícita d'«imatge decorativa». Així es distingeix un alt buit per decisió d'un de buit per oblit, i el revisor sap quin és quin.
• Res d'emplenaments automàtics. Hi ha plantilles i extensions que copien a l'alt el nom del fitxer o el títol de la imatge. Produeixen textos que semblen correctes a una eina automàtica i no serveixen a ningú.
• Alternativa per ús, no només per imatge. Com vas veure a la primera lliçó, la mateixa imatge pot necessitar alternatives diferents a cada pàgina. A l'editor de blocs del WordPress, per exemple, el text alternatiu es desa a cada bloc en inserir la imatge: corregir-lo després a la biblioteca de mitjans no canvia les entrades ja publicades, i el que escriguis en un bloc val només per a aquell ús.
• Plantilles que no dupliquin. Una targeta que posa el títol de l'entrada com a alt de la imatge destacada, dins del mateix enllaç que el títol, fa que tot se senti dues vegades (ho vas veure a la lliçó sobre enllaços i botons).
• Camps separats per al peu de foto i els crèdits, perquè ningú no els fiqui a l'alt.

<!-- Incorrecte: la plantilla repeteix el títol a l'alt -->
<a href="{{ url }}">
  <img src="{{ imagen }}" alt="{{ titulo }}">
  <h3>{{ titulo }}</h3>
</a>

<!-- Correcte: la imatge de la targeta és decorativa -->
<a href="{{ url }}">
  <img src="{{ imagen }}" alt="">
  <h3>{{ titulo }}</h3>
</a>

Textos alternatius generats amb intel·ligència artificial

Cada vegada més gestors de continguts, programes d'ofimàtica i xarxes socials proposen descripcions generades automàticament. Són un esborrany útil, sobretot per revisar un arxiu antic amb milers d'imatges sense alt, però tenen límits que convé conèixer:

• Descriuen l'aparença, no la funció: proposen «lupa» on hauria de dir «Cercar».
• No coneixen el context: no saben qui és la persona de la foto ni per què és en aquella notícia.
• Poden inventar detalls o llegir malament el text d'una imatge.
• Tendeixen a atribuir edat, gènere o emocions per l'aparença, justament el que desaconsella la lliçó sobre descriure persones.
• Solen ser llargues i començar per «Una imatge de…».

La regla pràctica: l'alternativa generada és un esborrany que una persona revisa en el seu context abans de publicar. Per a les imatges funcionals i les complexes, no s'ha de publicar mai sense revisió. Al nivell 6 estudiaràs a fons l'ús de la IA en accessibilitat, els seus riscos i la supervisió humana.

Infografia · Cicle

El cicle de vida d'una imatge accessible

Sis fases que es repeteixen a cada publicació i que milloren amb cada revisió

Cicle continu

1. 1Fase 1: Encarregar i triarImatges sense text incrustat i amb context: qui, on, què
2. 2Fase 2: ClassificarDecidir-ne la funció: decorativa, informativa, funcional o complexa
3. 3Fase 3: RedactarQui escriu el contingut escriu l'alt i la descripció llarga
4. 4Fase 4: RevisarEdició comprova l'alt abans de publicar, com el titular
5. 5Fase 5: PublicarEl CMS exigeix l'alt o la marca explícita d'imatge decorativa
6. 6Fase 6: Vigilar i millorarMostreig periòdic, correcció i millora de la guia d'estil

Després de la fase 6, el cicle torna a començar per la fase 1.

Llegir la infografia com a text

Cicle de sis fases que es repeteix amb cada imatge i torna a començar després de l'última. Fase 1, encarregar i triar: demanar imatges sense text incrustat i amb context sobre qui hi apareix, on i què passa. Fase 2, classificar: decidir-ne la funció, decorativa, informativa, funcional o complexa. Fase 3, redactar: qui escriu el contingut escriu l'alt i la descripció llarga. Fase 4, revisar: edició comprova l'alt abans de publicar, com el titular. Fase 5, publicar: el gestor de continguts exigeix l'alt o la marca explícita d'imatge decorativa. Fase 6, vigilar i millorar: mostreig periòdic, correcció i actualització de la guia d'estil, que alimenta de nou la primera fase.

Revisar abans i després de publicar

Abans de publicar

Quatre preguntes que caben a la llista de comprovació editorial de qualsevol peça:

1. He decidit la funció de cada imatge (decorativa, informativa, funcional, complexa)?
2. Cada alt diu el que perdria qui no veu la imatge, sense repetir el text proper?
3. Hi ha text dins d'alguna imatge que hauria de ser text real?
4. Els gràfics, els mapes i les infografies tenen la seva versió textual a la pàgina?

Després de publicar

• Mostreig periòdic: passa WAVE per les plantilles principals i per una mostra de pàgines recents, i escolta'n alguna amb un lector de pantalla saltant d'imatge en imatge.
• Cerques al gestor de continguts: alternatives que acaben en «.jpg» o «.png», que contenen només «imatge», «foto» o «logo», o que es repeteixen en moltes imatges diferents.
• Indicadors senzills: percentatge de pàgines de la mostra sense errors d'imatges i nombre d'incidències corregides per trimestre. El que es mesura es manté.

Contingut de tercers

Si les persones usuàries pugen imatges (comentaris, fòrums, anuncis), ofereix-los un camp de text alternatiu amb una breu indicació. Les WCAG preveuen una declaració de conformitat parcial per al contingut de tercers, i la Directiva (UE) 2016/2102 (PDF, s'obre en una finestra nova) i el RD 1112/2018 exclouen el contingut de tercers que l'organisme no finança, no desenvolupa ni controla. El que sí que controles (les teves plantilles, les teves publicacions) ha de ser accessible.

Resum

• Qui coneix el propòsit de la imatge n'escriu l'alternativa; edició la revisa i desenvolupament configura el CMS i les plantilles.
• Una guia d'estil breu fixa quan una imatge és decorativa, com s'estructura l'alt, com s'anomenen les persones i què està prohibit.
• El CMS ha de demanar l'alt, oferir l'opció explícita de decorativa, no emplenar-lo tot sol i permetre alternatives per ús.
• Les alternatives generades per IA són esborranys que una persona revisa en context abans de publicar.
• Revisa abans de publicar amb quatre preguntes i després amb mostrejos, cerques al CMS i indicadors senzills.