Descriure amb criteri: persones, productes, obres i captures

A la lliçó anterior vam veure les regles generals d'un bon alt. Però en algunes imatges aquestes regles no són suficients per decidir què cal explicar: una foto de persones, un producte que algú comprarà sense veure'l, un quadre, una captura o un mem. La pregunta és la mateixa (què perdria qui no veu la imatge?), però la resposta exigeix més criteri. Aquesta lliçó et dona un mètode per decidir el nivell de detall i pautes concretes per a cada tipus de contingut.

Un mètode per decidir quant cal explicar

Abans d'escriure, respon tres preguntes en aquest ordre:

1. Per a què hi és, la imatge? Il·lustrar una notícia, vendre un producte, ensenyar un pas, mostrar una obra, fer riure. El propòsit marca quins detalls importen.
2. Què sap ja qui llegeix? El que és al titular, al peu de foto o al paràgraf del costat no cal repetir-ho.
3. Què necessita per continuar? Si el text que ve després diu «com es veu a la foto, l'esquerda arriba fins al sostre», l'alt ha d'esmentar l'esquerda.

Amb aquestes respostes, ordena la informació de més a menys important. Qui fa servir un lector de pantalla sent l'alt en seqüència: el primer que senti ha de ser l'essencial. Una estructura que funciona en la majoria dels casos és qui o què + què fa o com està + detall rellevant + context.

Descriure persones

Les fotografies de persones són les que generen més dubtes. Aquestes pautes resolen la majoria dels casos:

• Nom i paper, si se saben i són rellevants. En una notícia institucional, «La consellera d'Educació inaugura el curs escolar en un institut de Lorca» diu molt més que «Una dona parla en un faristol».
• L'acció i l'expressió abans que l'aparença. Què fa la persona i com se la veu (somrient, concentrada, preocupada) sol importar més que la roba o el pentinat.
• Trets d'identitat, només si són rellevants. L'edat, el gènere, l'origen ètnic o la discapacitat s'esmenten quan formen part del missatge: una campanya sobre la diversitat de la plantilla, una notícia sobre esport adaptat. Si no aporten res al propòsit de la imatge, s'ometen.
• No suposis identitats. Descriu el que és observable («persona amb els cabells llargs i barba») o fes servir la informació que la mateixa persona ha facilitat. No atribueixis un gènere, un origen o una discapacitat per l'aparença.
• Coherència en les fotos de grup. Si descrius un tret d'una persona, fes-ho amb la resta. Esmentar el color de pell o la cadira de rodes només d'una persona del grup l'assenyala.
• Llenguatge respectuós. «Persona usuària de cadira de rodes», no «confinada en una cadira de rodes». Ho vas veure al nivell 1, al curs sobre les persones i les seves tecnologies de suport.

Descriure productes

En el comerç electrònic la foto no adorna: és la principal informació que porta a comprar. Qui no la veu necessita el que obté qui la mira: color, material, forma, acabat i text imprès. Recorda que el comerç electrònic és dins de l'àmbit de la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova), aplicable des del 28 de juny de 2025, que estudiaràs a fons al nivell 5.

Producte	Alt pobre	Alt útil
Vi negre	«Ampolla de vi»	«Ampolla de vi negre monastrell de Jumilla, amb etiqueta blanca il·lustrada amb vinyes»
Sofà	«Sofà modern»	«Sofà de tres places de pana color mostassa, amb potes de fusta clara i chaise longue a l'esquerra»
Samarreta	«Samarreta estampada»	«Samarreta negra de cotó amb el text Murcia 2026 en lletres blanques sobre el pit»

Pautes per a les fitxes de producte:

• Cada foto de la galeria, el seu propi alt. Si hi ha cinc fotos, cadascuna mostra una cosa diferent: «vista posterior amb butxaca de cremallera», «detall de la costura del coll». Repetir el nom del producte cinc vegades no aporta res.
• Si la imatge canvia amb un selector, l'alt canvia amb ella. En triar «verd» al selector de color, la foto i la seva alternativa han de passar a verd.
• La informació crítica, en text. Les talles, la composició, els ingredients, els al·lèrgens o les instruccions no poden estar només a la foto de l'envàs. Van a la fitxa com a text real, i l'alt d'aquesta foto pot ser breu.
• Ni inventis ni venguis. L'alt no és un text publicitari: «elegant», «exclusiu» o «perfecte per a tu» no descriuen res.

Obres d'art, patrimoni i fotografia d'autor

Quan la imatge és el contingut (la col·lecció d'un museu, el catàleg d'una exposició, el fons fotogràfic d'un arxiu municipal), una frase no n'hi ha prou. Es tracta com una imatge complexa: un alt breu que identifica l'obra i una descripció més extensa a la pàgina, com veuràs a la lliçó sobre imatges complexes.

• Alt breu: títol, autoria, data i tècnica. «Las meninas, de Diego Velázquez, oli sobre tela, 1656».
• Descripció llarga: del general al particular. Escena i composició, personatges i la seva posició, colors i llum, detalls significatius.
• Primer el que es veu, després la interpretació. Si el context ho demana (una fitxa didàctica, un text de crítica), afegeix-hi la lectura de l'obra, però separa-la de la descripció i presenta-la com a tal.
• Anomena els colors amb naturalitat: «un cel vermellós de posta de sol» també comunica a moltes persones cegues.

Captures de pantalla, mems i GIF animats

Captures de pantalla

Descriu el que la persona necessita de la captura, no tots els píxels. En un tutorial importa el botó que cal prémer i el missatge que apareix; en una notícia sobre una caiguda de la seu electrònica, el missatge d'error literal. Si la captura mostra codi, no la facis servir: publica el codi com a text en un bloc <pre>, que es pot llegir, ampliar i copiar.

Si la captura és d'una publicació a les xarxes, transcriu-ne el text i digues qui la publica: «Publicació de l'Ajuntament a X: Tancat l'accés al parc per risc de caiguda de branques».

Mems i GIF

Un mem funciona per la combinació d'imatge i text; si només descrius una de les dues parts, es perd l'acudit. Anomena el format si és conegut, descriu l'escena en poques paraules i transcriu-ne el text. En els GIF animats, descriu l'acció: «Un gat empeny un got fins que el fa caure de la taula». Recorda, a més, que una animació que dura més de 5 segons al costat d'un altre contingut s'ha de poder posar en pausa (2.2.2 Posar en pausa, aturar, amagar) i que res no ha de fer més de tres centelleigs per segon (2.3.1 Llindar de tres flaixos o menys), com veuràs al curs de multimèdia accessible.

Resum

• Decideix el detall amb tres preguntes: per a què hi és la imatge, què se sap ja i què es necessita per continuar; comença sempre per l'essencial.
• Persones: nom i paper si són rellevants, l'acció abans que l'aparença, trets d'identitat només si importen per al missatge, sense suposar i amb coherència.
• Productes: color, material, forma i text imprès; un alt diferent per foto i la informació crítica sempre en text.
• Obres d'art: alt d'identificació i descripció llarga del general al particular, separant la descripció de la interpretació.
• Captures, mems i GIF: transcriu el text rellevant, explica l'escena i publica el codi com a text, mai com a imatge.