Addaw, anar a la pàgina d'inici Donar
wcag2.1

Criteri 2.5.1 - Gestos del punter (A)

Aquesta és una traducció no oficial al català feta per ADDAW. Pot contenir errors: l'únic document oficial i normatiu és l'original en anglès de les Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.2 del W3C. També la pots llegir en castellano.

Totes les funcionalitats que utilitzin diversos punts d'interacció simultanis o que es basin en un recorregut gestual s'han de poder fer funcionar també amb un únic punt sense obligar a seguir un recorregut (tret que l'ús de diversos punts o el recorregut sigui totalment essencial).

Propòsit d'aquest criteri de conformitat

El propòsit d'aquest criteri de conformitat és garantir que el contingut es pugui controlar amb diversos dispositius de punter, habilitats i tecnologies de suport. Algunes persones no poden fer gestos de manera precisa, o poden utilitzar un dispositiu d'entrada especialitzat o adaptat, com un punter de cap, un sistema de seguiment ocular o un emulador de ratolí controlat per veu. Alguns mètodes d'assenyalament no tenen la capacitat o la precisió necessàries per fer gestos amb diversos punts o basats en recorreguts.

Un gest basat en un recorregut implica una interacció en què no només importen els punts finals. Si el pas per un punt intermedi (generalment a prop de l'inici del gest) també n'afecta el significat, aleshores és un gest basat en un recorregut. L'usuari utilitza un dispositiu de punter (punt d'inici) i fa un moviment que travessa almenys un punt intermedi abans de deixar anar el punter (punt final). El punt intermedi defineix que el gest requereix un recorregut específic, encara que el recorregut complet no estigui definit.

Mà que mostra un toc inicial, 1. Moviment a través d’un segon punt, 2. En direcció a un de diversos punts, 3.

Figura 1: Un gest basat en un recorregut implica començar un moviment del punter que passa per almenys un punt intermedi abans del punt final. El punt final pot ser una continuació o permetre diversos moviments.

Alguns exemples de gestos basats en recorreguts són fer lliscar el dit, els controls lliscants i els carrusels que depenen de la direcció de la interacció, i altres gestos que segueixen un recorregut prescrit, com dibuixar una forma específica. Aquests recorreguts es poden traçar amb el dit o amb un llapis en una pantalla tàctil, una tauleta gràfica o un tauler tàctil, o amb un ratolí, una palanca de control (joystick) o un altre dispositiu de punter similar.

Arrossegar és un moviment en què l'usuari agafa un objecte amb un punter (com el cursor del ratolí o un dit) i el mou a una altra posició. Aquest moviment des del punt d'inici fins al punt final no requereix que l'usuari segueixi un recorregut o una direcció específics. Per tant, l'arrossegament no és un gest basat en un recorregut. En canvi, un gest de punter basat en un recorregut requereix el pas per un punt intermedi, que és una manera tècnica d'expressar que la direcció i, possiblement, la velocitat del gest comuniquen una ordre específica al sistema.

 

Figura 1: Una mà que mostra un toc inicial, 1. Moviment cap a un segon punt, 2. Seguint un recorregut molt aleatori.

Figura 2: Un gest de forma lliure no requereix un recorregut específic abans del punt final; només importen el punt d'inici i (opcionalment) el punt final.

Nota: Qualsevol moviment d'un punter podria ser difícil o impossible d'utilitzar per a algú que no pot fer moviments precisos; per tant, sempre es recomanen maneres alternatives d'interacció. Aquest criteri de conformitat es limita als gestos basats en recorreguts, ja que pot ser difícil o impossible proporcionar una alternativa per als recorreguts de forma lliure.

Alguns exemples de gestos de diversos punts són el zoom pinçant amb dos dits, una pulsació dividida en què un dit reposa a la pantalla i un segon dit toca, o un toc o lliscament amb dos o tres dits. Als usuaris els pot resultar difícil o impossible fer aquests gestos si escriuen i assenyalen amb un sol dit o amb un dispositiu de punter.

Els autors s'han d'assegurar que el seu contingut es pugui fer funcionar sense gestos de diversos punts ni gestos basats en recorreguts. Els gestos de diversos punts o els gestos basats en recorreguts es poden utilitzar sempre que la funcionalitat també es pugui fer funcionar amb un altre mètode, com un toc, un clic, un doble toc, un doble clic, una pulsació llarga o fer clic i mantenir premut.

Aquest criteri de conformitat s'aplica als gestos del contingut proporcionat per l'autor, no als gestos definits pel sistema operatiu, l'agent d'usuari o les tecnologies de suport. Alguns exemples de gestos del sistema operatiu serien fer lliscar el dit cap avall per veure les notificacions del sistema i els gestos de les tecnologies de suport integrades (AT). Alguns exemples de gestos implementats per l'agent d'usuari serien els lliscaments horitzontals que implementen els navegadors per navegar per l'historial de pàgines, o els lliscaments verticals per desplaçar el contingut de la pàgina.

De vegades un component requereix un gest basat en un recorregut per als dispositius de pantalla tàctil però no per al ratolí. Prenguem com a exemple un control lliscant genèric:

Atès que els dispositius de pantalla tàctil poden aplicar gestos predeterminats, és important fer proves amb aquests dispositius si no esteu segurs de si un component concret requereix un gest basat en un recorregut.

En els dispositius amb pantalla tàctil, els navegadors generalment tenen gestos predeterminats que poden influir en si cal un gest basat en un recorregut. Per exemple, en un navegador web d'un dispositiu amb pantalla tàctil, es podria detectar un gest vertical per desplaçar la pàgina. Si un usuari col·loca el dit en un control lliscant i el mou cap amunt (per desplaçar-se cap avall), és possible que això no activi el control lliscant (segons la implementació). Tanmateix, si l'usuari primer mou el dit horitzontalment, el control lliscant podria capturar aquest gest i ignorar el moviment vertical, cosa que donaria lloc a un gest basat en un recorregut. Si els dispositius amb pantalla tàctil s'inclouen com a compatibles amb l'accessibilitat, aquests tipus d'interaccions s'han de provar amb una pantalla tàctil, ja que utilitzar un ratolí de manera similar no activaria el mateix comportament del navegador.

Aquest criteri de conformitat no exigeix que tota la funcionalitat estigui disponible mitjançant dispositius de punter, però si està disponible per a dispositius de punter, no ha de requerir gestos basats en recorreguts. Tot i que els autors de contingut generalment han de proporcionar ordres de teclat o altres mecanismes que no siguin de punter per fer accions equivalents a gestos complexos (vegeu el criteri de conformitat 2.1.1 Teclat), això no és suficient per complir aquest criteri de conformitat. Això es deu al fet que alguns usuaris depenen completament dels dispositius de punter, o troben que les entrades simples de punter són molt més fàcils de fer i d'entendre que les alternatives. Per exemple, a un usuari que depèn d'un punter controlat amb el cap li resultaria més còmode fer clic en un control que activar un teclat en pantalla per emular una drecera de teclat, i a una persona que té dificultats per memoritzar una sèrie de tecles (o de gestos) li pot resultar molt més fàcil simplement fer clic en un control etiquetat. Per tant, si s'admeten un o més mecanismes basats en el punter, els seus beneficis han d'estar disponibles per als usuaris mitjançant accions simples d'un sol punt.

Les operacions d'un sol punter inclouen tocs i clics, dobles tocs i dobles clics, pulsacions llargues, lliscaments, arrossegaments i gestos basats en trajectòries. Gestos com «pinçar per fer zoom» o fer lliscar dos dits són gestos multipunt, ja que requereixen dues o més entrades de punter, en aquest cas, dos dits en una pantalla tàctil.

Es fa una excepció per a la funcionalitat que està inherentment basada en trajectòries complexes o en gestos multipunt. Per exemple, introduir la teva signatura pot estar inherentment basat en una trajectòria (encara que no necessàriament confirmar alguna cosa o confirmar la teva identitat).

Els gestos que impliquen arrossegar en qualsevol direcció no entren en l'abast d'aquest criteri de conformitat, perquè en una operació d'arrossegament només importen els punts d'inici i de final. Tanmateix, aquests gestos requereixen un control motor fi. S'anima els autors a proporcionar mètodes alternatius que no impliquin arrossegar; per exemple, una operació d'arrossegar i deixar anar també es pot fer seleccionant un element (amb un toc o una interacció amb el teclat) i després seleccionant-ne la destinació com a segon pas.

Beneficis específics del criteri de conformitat 2.5.1

Exemples del criteri de conformitat  2.5.1

 

Vídeo explicatiu

Vídeo en castellà amb subtítols en català. Mira'l a YouTube (WCAG 2.5.1 Gestos del punter)

Tècniques per complir aquest criteri

Tècniques suficients, tècniques recomanades i errors habituals que el W3C associa a aquest criteri de conformitat, traduïts per ADDAW. Una tècnica suficient n'hi ha prou per si sola per complir el criteri en la situació indicada; les recomanades van més enllà del mínim; els errors descriuen situacions que l'incompleixen. Les fitxes de cada tècnica estan en castellà.

Tècniques suficients

Errors habituals

Veure totes les tècniques WCAG (en castellà)

Veure referència Tècniques i errors (W3C, en anglès)