Tècnica Tècniques generals WCAG 2.2 obsoleta
G134Validar el codi de les pàgines (tècnica obsoleta)
Nom oficial al W3C: Validar les pàgines web
Tècnica obsoleta: el W3C ja no la recomana. |
En poques paraules
Tècnica obsoleta: el criteri 4.1.1 Processament, al qual servia, es va eliminar a les WCAG 2.2. Consistia a passar les pàgines per un validador perquè el codi seguís les regles del seu llenguatge. Validar continua sent una bona pràctica, però ja no és un requisit d'accessibilitat per si mateix.
Per què és important
Abans, un codi mal escrit podia fer que cada navegador o lector de pantalla (programa que llegeix en veu alta el que hi ha a la pantalla) interpretés la pàgina a la seva manera. Avui tots els navegadors corregeixen aquests errors de la mateixa manera, així que aquest risc gairebé ha desaparegut.
Els errors de codi que sí que afecten l'accessibilitat es revisen ara amb altres criteris: 1.3.1 (informació i relacions) i 4.1.2 (nom, funció i valor).
Com es fa
- Continueu validant el codi: detecta errors que poden trencar la pàgina o el disseny.
- Doneu prioritat als errors que canvien el que reben els lectors de pantalla.
- Reviseu que no hi hagi
idrepetits quan s'utilitzen enfor,aria-labelledbyoaria-describedby. - Tanqueu bé llistes, taules i altres elements, perquè la seva estructura es reconegui correctament.
- No doneu per accessible una pàgina només perquè valida: la validació no mesura l'accessibilitat.
Com comprovar-ho
- Passeu la pàgina pel validador del W3C (validator.w3.org/nu) o per una extensió del navegador.
- Reviseu els errors i separeu els que afecten noms, relacions o estructura dels merament formals.
- Per complir les WCAG 2.2, comproveu aquests errors amb els criteris 1.3.1 i 4.1.2, no amb el 4.1.1.
Veure el text complet del W3C (traducció al català)
Aquesta és una traducció no oficial al català de la tècnica G134 de Techniques for WCAG 2.2, del W3C. Pot contenir errors. L'únic document oficial i normatiu és la versió original en anglès, publicada al lloc web del W3C.
Aplicabilitat
Qualsevol llenguatge de marcatge i moltes altres tecnologies.
Descripció
L'objectiu d'aquesta tècnica és evitar les ambigüitats a les pàgines web que sovint es deriven d'un codi que no és vàlid segons les especificacions formals. S'utilitza el mecanisme propi de cada tecnologia per indicar la tecnologia i la seva versió, i la pàgina web es valida amb l'especificació formal d'aquesta tecnologia. Si existeix un validador per a aquesta tecnologia, qui desenvolupa el pot utilitzar.
Normalment la validació elimina les ambigüitats (i més coses), perquè un pas essencial de la validació és comprovar l'ús correcte del marcatge d'aquesta tecnologia (en un llenguatge de marcatge) o del codi (en altres tecnologies). La validació no comprova necessàriament la conformitat completa amb una especificació, però és el millor mitjà per comprovar automàticament el contingut amb la seva especificació.
Exemples
Validar HTML
Les pàgines HTML inclouen una declaració de tipus de document (de vegades anomenada declaració !DOCTYPE) i són vàlides segons la versió d'HTML indicada en la declaració de tipus de document. Qui desenvolupa pot utilitzar validadors en línia o sense connexió (consulteu la secció de Recursos) per comprovar la validesa de les pàgines HTML.
Validar XML
SVG, SMIL i altres documents basats en XML fan referència a una definició de tipus de document (DTD) o a un altre tipus d'esquema XML. Qui desenvolupa pot utilitzar validadors en línia o sense connexió (incloses les eines de validació integrades en els editors) per comprovar la validesa dels documents XML.
Validació per lots amb Ant
La tasca xmlvalidate d'Apache Ant es pot utilitzar per a la validació per lots de fitxers XML. L'objectiu (target) d'Apache Ant següent és un exemple senzill de validació dels fitxers amb extensió .xml del directori dev\\Web (relatiu al fitxer de construcció d'Ant).
<target name="validate-xml">
<xmlvalidate lenient="no">
<fileset dir="dev/web" includes="*.xml" />
</xmlvalidate>
</target>
Proves
Procediment
Per a HTML i les tecnologies basades en SGML i en XML:
- Carregar cada pàgina o document en un analitzador sintàctic validador.
- Comprovar que no es troben errors de validació.
Per a altres tecnologies:
Seguir el procediment de validació definit per a la tecnologia en ús, si n'hi ha cap.
Resultats esperats
Per a HTML i les tecnologies basades en SGML i en XML:
La comprovació núm. 2 és certa.
Recursos
- Do not forget to add a doctype (No oblideu afegir un doctype), de la W3C Quality Assurance Initiative, explica què són els doctypes i per què convé utilitzar-los.
- Recommended DTDs to use in your web document (DTD recomanades per utilitzar en el vostre document web), de la W3C Quality Assurance Initiative, és una llista de les declaracions d'ús habitual.
- W3C Markup Validation Service és un servei gratuït que comprova la validesa dels documents web.
Validar HTML
- The W3C Markup Validation Service, del World Wide Web Consortium, permet validar fitxers HTML per URI, mitjançant la pujada d'un fitxer i mitjançant la introducció directa de documents HTML complets. També hi ha pàgines independents amb una interfície ampliada per a la pujada de fitxers i per a la validació per URI (opcions avançades com codificacions i tipus de document).
- Installation Documentation for the W3C Markup Validation Service (documentació d'instal·lació) explica com instal·lar aquest servei (per exemple, per utilitzar-lo en una intranet).
- Off-line HTML Validator - A clipbook for NoteTab, del professor Igor Podlubny, és una extensió per a l'editor de programació NoteTab. Utilitza l'analitzador sintàctic SGML de codi obert de James Clark, que també utilitza el W3C Markup Validation Service.
- Do-it-yourself Offline HTML Validator, de Matti Tukiainen, explica com crear un validador senzill amb l'analitzador sintàctic SGML de James Clark a Windows.
- Validating an entire site (Validar un lloc complet), de Peter Kranz, explica com instal·lar a Mac OS una versió modificada del W3C Markup Validation Service que genera els resultats de la validació en XML. El codi font (en Perl i Python) està disponible.
- Help for The W3C Markup Validation Service (ajuda del servei) explica com utilitzar el validador del W3C.
- HTML/XML Validator és una eina en línia de reparació d'HTML basada en Tidy i PHP 5. Està disponible en diversos idiomes, però no és un validador pròpiament dit.
- Web Developer Extension és una extensió per als navegadors Firefox i Chromium, de Chris Pederick, que permet utilitzar els serveis de validació del W3C per a HTML i CSS.
Validar XML
- XML Validator - A Document Validation Service, de JavaView, permet comprovar que els fitxers XML estan ben formats i són vàlids, mitjançant la pujada d'un fitxer o la introducció directa del codi XML.
- La tasca XMLValidate d'Apache Ant es pot utilitzar per validar documents basats en XML. Aquesta eina permet validar directoris complets (i subdirectoris) de fitxers XML.
- XML Schema Validator, de CoreFiling, és una eina en línia que permet validar un fitxer XML amb un esquema XML del W3C; tots dos es poden pujar.
Tingueu en compte que molts editors de programació, editors XML i entorns de desenvolupament integrats (IDE) poden validar fitxers XML. Entre aquests hi ha les eines gratuïtes o de codi obert següents:
- l'editor de programació JEdit amb els complements XML i SideKick, que admet DTD i esquemes XML del W3C,
- el «banc de treball» Eclipse amb la Web Tools Platform,
- l'editor XML Jaxe, que valida fitxers XML amb Apache Xerces,
- Emacs en mode nXML (consulteu la wiki de documentació d'Emacs),
Com ho comprovem a ADDAW
En cada auditoria d'ADDAW revisem aquesta tècnica pàgina per pàgina i us lliurem els errors amb captures i la manera de corregir-los.
Basat en la tècnica G134 del W3C (WCAG 2.2). Explicació i exemples: ADDAW. Traducció no oficial del text del W3C © W3C, llicència de documents del W3C. Heu vist un error? Escriviu-nos.