autocomplete, propòsit de l'entrada (1.3.5) i entrada redundant (3.3.7)

Emplenar un formulari costa. Costa més si tens dificultats de memòria, dislèxia, mobilitat reduïda o simplement ets en un mòbil amb una mà. Dos criteris de les WCAG ataquen directament aquest esforç: l'1.3.5 Identificar el propòsit de l'entrada (AA), introduït a les WCAG 2.1, i el 3.3.7 Entrada redundant (A), nou a les WCAG 2.2. El primer permet que el navegador empleni les dades personals per nosaltres; el segon prohibeix demanar dues vegades el mateix dins d'un procés. Tots dos són fàcils de complir si es coneixen.

Què demana l'1.3.5

El criteri exigeix que, quan un camp recull informació sobre la mateixa persona usuària (nom, adreça, correu, telèfon, data de naixement, dades de targeta…), el seu propòsit es pugui determinar per programa. La manera de fer-ho en HTML és l'atribut autocomplete amb un dels valors que l'especificació defineix com a «propòsits d'entrada». Això té dos efectes:

• El navegador o el gestor de contrasenyes pot emplenar el camp automàticament amb les dades desades, cosa que elimina errors de tecleig i estalvia temps a tothom.
• Les tecnologies de suport poden personalitzar la presentació del camp: per exemple, una extensió pot afegir una icona reconeixible al costat de cada camp de «telèfon» o «correu» per a persones amb dificultats de lectura.

El criteri només s'aplica a dades sobre la persona usuària, no a qualsevol camp. L'import d'una transferència, el número d'expedient o el nom d'un tercer no tenen un propòsit d'entrada definit i no necessiten autocomplete.

Els valors correctes

Els valors més habituals, tal com els defineix l'especificació HTML:

<label for="nombre">Nom</label>
<input id="nombre" name="nombre" autocomplete="given-name">

<label for="apellidos">Cognoms</label>
<input id="apellidos" name="apellidos" autocomplete="family-name">

<label for="tel">Telèfon mòbil</label>
<input id="tel" name="tel" type="tel" autocomplete="tel">

<label for="cp">Codi postal</label>
<input id="cp" name="cp" inputmode="numeric" autocomplete="postal-code">

El DNI, el NIE o el número de la Seguretat Social no tenen un valor específic a la llista. Per a aquests camps no hi ha obligació sota l'1.3.5, tot i que sí que convé fer servir inputmode i una etiqueta clara.

3.3.7 Entrada redundant

Aquest criteri de les WCAG 2.2 diu que la informació que la persona ja ha introduït o que se li ha proporcionat en un mateix procés no se li ha de tornar a demanar, tret que s'empleni automàticament o estigui disponible per seleccionar-la. Les excepcions: quan tornar-la a introduir és essencial (per exemple, en un joc de memòria), quan es necessita per seguretat (repetir una contrasenya nova que no es mostra a la pantalla o tornar a introduir la contrasenya per a una operació sensible) o quan la informació anterior ja no és vàlida.

L'escenari clàssic és una compra: es demanen les dades d'enviament i, dues pantalles després, les dades de facturació completes de nou. La solució accessible és una casella «Fes servir la mateixa adreça que per a l'enviament» marcada per defecte, o precarregar els camps amb els valors ja introduïts deixant que la persona els editi.

<fieldset>
  <legend>Adreça de facturació</legend>
  <input type="checkbox" id="misma" name="misma" checked>
  <label for="misma">Fes servir la mateixa adreça que per a l'enviament</label>
  <!-- Els camps de facturació només es mostren si es desmarca,
       precarregats amb les dades d'enviament -->
</fieldset>

Altres casos que se solen considerar incompliments del 3.3.7: un assistent de diversos passos que demana el correu al pas 1 i de nou al pas 4; un error de validació que buida tot el formulari i obliga a emplenar-lo de zero; un procés que demana el número d'expedient que el mateix web acaba de mostrar. En tots aquests casos, la persona ja va donar o rebre la dada dins del mateix procés.

Benefici per a tothom

Aquests dos criteris són l'exemple perfecte de com l'accessibilitat millora la taxa de conversió. Cada camp que el navegador emplena sol és un camp menys on abandonar; cada dada que no es demana dues vegades és un minut menys de procés. Les botigues en línia que mesuren l'abandonament de carretó poden veure millores mesurables quan implementen autocomplete correctament i reutilitzen l'adreça d'enviament.

Com comprovar-ho

• Inspecciona cada camp que demana dades personals i confirma que té un autocomplete amb un valor vàlid de la llista.
• Desa una adreça al perfil del navegador i entra al formulari: el navegador hauria d'oferir emplenar els camps.
• Recorre el procés complet anotant cada dada que es demana; si alguna es demana dues vegades, verifica que estigui precarregada o sigui seleccionable, o que entri a les excepcions.
• Provoca un error de validació i comprova que els altres camps conserven el seu valor.

Resum

• L'1.3.5 exigeix autocomplete amb un valor de la llista oficial als camps que recullen dades de la persona usuària.
• on, off i els valors inventats no identifiquen cap propòsit i no serveixen per complir el criteri.
• El 3.3.7 prohibeix demanar en un mateix procés una dada ja introduïda o mostrada, tret que s'empleni automàticament, sigui seleccionable o entri a les excepcions (essencial, seguretat, dada caducada).
• La precàrrega, les caselles «fes servir la mateixa adreça» i la conservació de l'estat després d'errors són les solucions habituals.
• Tots dos criteris redueixen l'abandonament i els errors de tothom, no només de les persones amb discapacitat.